Comparteix la teva
experiència

El equipo de atención primaria del centro de salud de Son Gotleu participa activamente en esta experiencia de promoción de la salud desarrollada en un barrio urbano con importantes desigualdades sociales y sanitarias, a partir de la recuperación y dinamización de su huerto comunitario, el único existente en el entorno. La iniciativa nace de la colaboración entre el centro de salud y los servicios sociales, con el objetivo de evitar su cierre y transformarlo en un activo comunitario para la salud. Existe evidencia de que la horticultura comunitaria no solo mejora la salud física y mental, sino que también refuerza la cohesión social y el sentimiento de pertenencia. El huerto se concibe como un espacio verde que redefine el barrio, promueve la agricultura ecológica y favorece una alimentación saludable basada en productos de temporada y proximidad, al tiempo que fomenta una vida activa mediante el movimiento y el cuidado corporal. A través del trabajo colaborativo, el huerto se convierte también en un espacio de reflexión, empoderamiento y encuentro intercultural, contribuyendo a reducir la soledad no deseada y las desigualdades en salud. El proyecto se desarrolla en fases que incluyen la planificación, la puesta en marcha y distintas líneas de actuación, con sesiones estructuradas y una Escuela de Salud con intervenciones grupales mensuales sobre estilos de vida saludables. La evaluación continua, basada en indicadores de proceso y resultado, así como en cuestionarios de satisfacción y salud autopercibida, muestra una alta aceptación por parte de las personas participantes y resultados positivos en su bienestar físico, emocional y calidad de vida, confirmando el valor del huerto comunitario como entorno saludable y herramienta de transformación social.

Desde el Hospital Universitario Son Espases compartimos la experiencia del Espai DOMUM como un proyecto de promoción de la salud centrado en el bienestar emocional de las personas que atraviesan un proceso oncológico. DOMUM es una iniciativa que sitúa a la persona en el centro de la atención y parte de una mirada integral que reconoce, junto a la dimensión clínica, las necesidades emocionales, personales y sociales de pacientes, familiares y profesionales. A través de espacios terapéuticos y actividades psicosociales —como yoga, reiki, arteterapia, encuentros con expertos o circuitos adaptados de radioterapia— se generan experiencias reparadoras que ayudan a disminuir el malestar emocional, fortalecer los vínculos y humanizar los cuidados. El proyecto se sostiene en una red de profesionales implicados y en un comité de dinamización que impulsa, consolida y da continuidad a las actividades, favoreciendo un ecosistema colaborativo y sostenible. Desde nuestra experiencia, humanizar la oncología no es un valor añadido, sino una necesidad: cuando las personas se sienten acompañadas y cuidadas más allá del tratamiento médico, mejora su bienestar emocional y su adherencia terapéutica, avanzando hacia una atención oncológica más cercana, humana y transformadora.

Des de la Comissió de Promoció de la Salut de l’Hospital de Manacor compartim aquesta experiència com un projecte que neix de la voluntat d’apropar la salut al dia a dia de les persones d’una manera senzilla, propera i significativa. Partint de la idea que cada contacte amb el sistema sanitari és també una oportunitat educativa, hem incorporat missatges breus de pensament positiu i de promoció d’hàbits saludables als envasos i preparacions que arriben als pacients, integrant-los de manera natural en la seva rutina quotidiana. Aquests missatges, clars i visuals, reforcen aspectes com l’autocura, l’alimentació saludable, l’activitat física, l’adherència als tractaments i el benestar emocional, amb l’objectiu de generar petites reflexions que puguin tenir un impacte real i sostingut en el temps. Des de la comissió entenem la promoció de la salut com una tasca transversal, que va més enllà de la consulta i que es construeix també amb gestos quotidians, accessibles i no invasius. L’experiència ens confirma que, a través de missatges positius inserits en contextos habituals, es pot acompanyar, motivar i empoderar les persones en el seu procés de salut, recordant que sovint les petites accions són les que deixen una empremta més profunda.

Desde el equipo de Salud Mental Infantojuvenil del Hospital Universitario Son Espases compartimos esta experiencia como un proyecto de promoción de la salud que nace de la práctica clínica y del contacto directo con adolescentes y sus familias. A lo largo de nuestro trabajo hemos constatado que, en muchos casos, los y las adolescentes no disponen de las palabras necesarias para expresar lo que sienten, especialmente en una etapa vital marcada por emociones intensas, contradictorias y difíciles de regular. Partiendo de esta realidad, desarrollamos espacios de acompañamiento emocional basados en la expresión artística, corporal y no verbal, entendidos como una alternativa al discurso y no como un paso previo obligado a él. A través de la creación, el movimiento y la vivencia en el aquí y ahora, se favorece la descarga emocional, la conexión con el mundo interno y la sensación de seguridad, sin exigir interpretaciones ni explicaciones. Como equipo, apostamos por un acompañamiento respetuoso que amplíe las formas de comunicación y cuide los tiempos individuales, entendiendo que no siempre es el momento de hablar, pero sí puede serlo de pintar, moverse, crear o sentir. Esta experiencia nos confirma que ofrecer recursos expresivos diversos no solo alivia el malestar emocional, sino que fortalece el vínculo terapéutico y abre caminos más amables y accesibles hacia el bienestar y la salud emocional de los y las adolescentes.

Al CS Es Viver, a Eivissa, no esperam només que la població vengui al centre. També feim que el centre de salut surti a l’encontre de la població. Amb motiu del Dia Mundial de l’Activitat Física el 6 d´abril, el CS Es Viver organitza una jornada oberta amb sessions d’exercici terapèutic guiades per fisioterapeutes, especialment orientades a persones adultes i majors. Aquesta iniciativa, juntament amb rutes saludables i classes de ioga els dies previs, converteix el centre de salut en un entorn generador de moviment, participació i educació sanitària. Durant la jornada es realitza un circuit amb exercicis senzills de força, equilibri, mobilitat i coordinació, mostrant que l’activitat física és una eina accessible, segura i eficaç per prevenir la fragilitat i el sedentarisme i afavori l´envelliment actiu. Aquesta acció no és aïllada, sinó que forma part d’una estratègia més àmplia liderada per fisioterapeutes dins Atenció Primària, amb programes estables com el taller de prevenció de caigudes “Ara ja no caic”, terapia grupal “Activa i millora la teva esquena”, tallers de sòl pelvià, rutes saludables i altres activitats comunitàries. Totes aquestes intervencions s´han actualitzat en els darrers anys mitjançant la metodologia d’Educació per a la Salut, basada en la participació activa, l’aprenentatge pràctic i l’autonomia de la persona en la cura de la seva salut. Aquest model contribueix a apropar el sistema sanitari a la comunitat, promoure hàbits saludables i, a mig termini, reduir consultes evitables i optimitzar recursos assistencials. Com a resum cal dir que si volem centres sanitaris saludables, necessitam usuarius actius. Si volem persones actives, necessitam professionals sanitaris que liderin aquest canvi. I si volem un futur sanitari més sostenible, la prevenció ha d’entrar per la porta principal.

La promoción y apoyo a la lactancia materna en el Hospital Universitari Son Llàtzer constituye una experiencia consolidada de atención integral centrada en los derechos de las madres, los recién nacidos y sus familias. A través de una política de alimentación infantil alineada con las recomendaciones de la OMS y UNICEF y con los Diez Pasos de la Iniciativa para la Humanización de la Asistencia al Nacimiento y la Lactancia (IHAN), el hospital impulsa prácticas asistenciales que favorecen el inicio precoz y el mantenimiento de la lactancia materna. El proyecto se basa en la formación continuada de los profesionales, la eliminación de prácticas que interfieren en la lactancia, el acompañamiento activo a las madres desde el embarazo hasta el alta hospitalaria y la coordinación con atención primaria y grupos comunitarios de apoyo. Asimismo, garantiza una atención respetuosa e informada a las familias que optan por la alimentación artificial. Esta experiencia refuerza el papel del hospital como agente promotor de salud, equidad y cuidado humanizado desde el inicio de la vida.

El proyecto VIU SA-Espacios Saludables, es una experiencia de acción comunitaria promovida desde el Centro de Salud Coll d’en Rabassa que apuesta por la transformación del entorno sanitario en un espacio activo de promoción de la salud, la participación comunitaria y el bienestar colectivo. El proyecto contempla la adecuación de espacios exteriores mediante la creación de un huerto urbano comunitario, zonas para la práctica de actividad física y áreas de descanso activo, integrando la naturaleza como herramienta de salud. A través de un enfoque participativo, se fomenta la implicación de la ciudadanía, entidades del barrio y profesionales sanitarios en el diseño, uso y mantenimiento de los espacios, impulsando hábitos de vida saludables, prevención de enfermedades, salud emocional y cohesión social. La iniciativa refuerza el papel del centro de salud como agente comunitario, generador de vínculos y de entornos saludables, alineado con los valores de sostenibilidad, equidad y promoción de la salud a lo largo de todo el ciclo vital.

Desde los hospitales Son Llàtzer y Joan March estamos desarrollando un proyecto de promoción de la salud dirigido a los profesionales, que se estructura en tres grandes estrategias complementarias. La primera se centra en el cuidado individual, a través de actividades que fomentan el autocuidado, la gestión del estrés, la conciencia emocional y el bienestar personal, facilitando espacios y herramientas para que cada profesional pueda cuidar su salud física y emocional en el día a día. La segunda estrategia aborda el ámbito relacional y de equipos, promoviendo acciones que refuerzan la cohesión, el apoyo mutuo, la comunicación positiva y el sentido de pertenencia, entendiendo que los entornos saludables se construyen colectivamente. Por último, la tercera estrategia actúa a nivel organizativo, integrando la promoción de la salud en la cultura del centro, normalizando el cuidado de los profesionales como un eje estratégico y alineándolo con modelos de atención más humanizados, equitativos y sostenibles. La experiencia nos demuestra que estas tres líneas solo funcionan cuando se desarrollan de forma integrada y continuada. Como conclusión, el proyecto pone de manifiesto que invertir en el bienestar de los profesionales no solo mejora su salud y satisfacción, sino que repercute directamente en la calidad asistencial y en la sostenibilidad del sistema sanitario, reafirmando que cuidar a quienes cuidan no es un extra, sino una responsabilidad compartida y una base imprescindible de la atención sanitaria.

El projecte de transformació de la Unitat Bàsica de Salut d'Algaida neix amb la intenció de "cocrear els espais per cuidar millor", amb l'objectiu de convertir els espais comuns en entorns de confort que promoguin activament la salut. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de dotar de metodologia científica (avaluable i replicable) les modificacions ambientals que sovint es fan de manera intuïtiva als centres sanitaris, integrant-se en l'estratègia de Centres Sanitaris Promotors de la Salut (PORCESA). L'ànima del projecte és el seu Grup Motor, un equip transversal on participen professionals de la UBS Algaida , una representació clau de la comunitat (ajuntament, associacions i entitats locals) i l'equip investigador. Aquesta estructura de governança garanteix que les intervencions responguin a les necessitats reals de la ciutadania, fomentant un sentiment de responsabilitat compartida. La metodologia s'ha estructurat mitjançant el Design Thinking en quatre fases clau: empatia, definició, ideació i prototipat. Aquest procés participatiu ha permès identificar necessitats i transformar-les en oportunitats. Entre els resultats més destacats hi ha la creació d'una zona comunitària amb elements visuals per a la promoció de la salut, la millora de la seguretat i fluïdesa en elements arquitectònics i la humanització de la senyalística i confort en les cadires. En conclusió, el projecte demostra que l'espai físic no és neutre, pot ser un agent actiu de cura. El model d'Algaida no només pot millorar l'experiència de l'usuari i el clima laboral, sinó que ofereix una guia metodològica transferible a altres centres que vulguin passar d'un lloc on "anar a curar-se" a un espai on "anar a cuidar-se".

Els Death Café són espais de trobada informal on es conversa sobre la mort en un ambient relaxat. Un Death Café no és teràpia de grup, ni un grup de dol clínic, ni una classe magistral, sinó una conversa oberta i sense guió, facilitada per una persona moderadora. Té una estructura simple d’1,30 h amb presentació, espai de conversa i comiat, sempre acompanyada de cafè i alguna cosa per compartir. L’objectiu és normalitzar la mort, reduir-ne el tabú i promoure una reflexió més conscient sobre la vida i la finitud. Les sessions es difonen de manera oberta, sense inscripció prèvia, i acostumen a reunir entre 4 i 24 persones, aproximadament la meitat professionals sanitaris i la meitat persones usuàries. Una particularitat és que es fan en espais sanitaris i reuneixen professionals i ciutadania en un mateix pla. Això afavoreix una relació horitzontal, d’aprenentatge mutu, on tothom aporta i ningú és expert absolut. Aquest intercanvi humanitza la relació assistencial i permet que tant professionals com pacients es reconeguin en la seva vulnerabilitat compartida. Més enllà de la reflexió sobre la mort, aquests espais contribueixen a un nou paradigma d’atenció sanitària basat en la corresponsabilitat, la confiança i la construcció col·lectiva de la salut dins la comunitat.

Motivats per la detecció de queixes musculoesquelètiques freqüents entre els treballadors/es de l’hospital, i sota el lema de “cuidar al cuidador”, neix la proposta dels tallers d’autocures per a professionals. Són una iniciativa conjunta de la Direcció d’Infermeria, la Comissió de Cures i la Unitat de Fisioteràpia de l’ASMEN, que s’iniciaren el juny de 2024 a l’Hospital General Mateu Orfila, amb l’objectiu d’empoderar, educar, informar i donar eines i estratègies d’afrontament actiu i autogestió als treballadors del mateix hospital. Els tallers consisteixen en sessions d’exercici terapèutic en grups reduïts, guiats per un o una fisioterapeuta de l’UFI, de durada aproximada de trenta minuts, que es duen a terme en torns de matí i tarda al mateix hospital, en un espai habilitat a tal efecte, i que estan oberts a tots els treballadors/es amb inscripció prèvia. Paral·lelament als tallers, es va publicar a la intranet un vídeo divulgatiu que revisava conceptes bàsics de dolor i els beneficis de l’exercici físic en multitud de condicions de salut, i que ha tingut gairebé quatre-centes visualitzacions. L’avaluació es va dur a terme mitjançant qüestionaris autoadministrats a través de l’eina Forms, amb resultats molt positius en participació i adherència (74% dels usuaris acudeixen a més de 5 sessions), amb una satisfacció de 5/5 i un grau de recomanació del 100%. El projecte es va pilotar a l’HGMO, i es duu a terme també al CS Canal Salat des de 2025, amb projecció d’estendre’s a altres centres de l’illa, demostrant el paper de la fisioteràpia en la promoció de la salut musculoesquelètica entre els treballadors dels hospitals i centres de salut.

El programa FetB (Fer el bé, ben fet) és una iniciativa de Sant Joan de Déu orientada a la promoció del benestar integral dels professionals, partint de la convicció que cuidar aquelles persones que cuiden és essencial per garantir una atenció de qualitat i sostenible. El seu objectiu principal és reforçar la vinculació i el compromís dels equips, tot promovent la salut, el benestar i la vivència dels valors propis de l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu. FetB impulsa hàbits de vida saludables, l’autocura física i emocional, la salut mental i la prevenció dels riscos psicosocials, contribuint a generar un entorn laboral saludable, productiu i sostenible. Alhora, ofereix beneficis tangibles que impacten positivament en la qualitat de vida dels professionals i reforça el sentiment de pertinença i la dimensió solidària de l’organització. El programa s’articula a través de diferents línies d’actuació: Mou-teB, orientada al foment de l’activitat física; Coneix-teB, centrada en l’autocura i el desenvolupament personal; MenjaB, que promou hàbits alimentaris saludables; Passa-t’hoB, destinada a reforçar la cohesió i el treball en equip; Informa’tB, que millora la comunicació interna; Organitza’tB, enfocada a facilitar la conciliació i l’organització del treball; Beneficia’t, que ofereix avantatges i serveis que milloren el benestar i la qualitat de vida dels professionals; i Implica’tB, que fomenta la participació en iniciatives solidàries. Els resultats mostren un increment sostingut de la participació, una reducció de la rotació i una millora dels nivells de satisfacció professional.