FASE 2 EXPLORAR
LA COMUNITAT
QUÈ VOLEM ACONSEGUIR?
En aquesta fase pretenem identificar les característiques de la comunitat, les dades i els recursos existents, les necessitats, les estratègies de resistència i els actius per a la salut; és a dir, durem a terme un diagnòstic comunitari.
guia per al diagnòstic comunitariDIAGNÒSTIC COMUNITARI
1. QUÈ ÉS UN DIAGNÒSTIC COMUNITARI
És un procés participatiu en què una comunitat identifica i analitza els problemes, les necessitats, els recursos i les capacitats de què disposa. Es basa en un procés de recollida, estudi i anàlisi de dades i fets, recollits i ordenats sistemàticament.
Punts clau a l’hora d’elaborar el diagnòstic comunitari:
Treballar en comú amb una visió àmplia de salut i benestar que incloga la perspectiva dels determinants socials de la salut i l’equitat.
Disposar d’informació tan recent com siga possible (dades quantitatives i qualitatives).
2. PASSOS A SEGUIR A L’HORA DE FER UN DIAGNÒSTIC
-
Qui farà el diagnòstic?
El diagnòstic és un procés complex. Hi ha molta informació, però està “dispersa” o conté dades parcials o sectorials; per això, el grup motor pot decidir que el diagnòstic el faça un grup de treball més específic. Tant si el du a terme el grup motor com un grup més específic, el diagnòstic ha de ser participatiu.
-
Conéixer la comunitat i els seus determinants socials, així com les necessitats, els recursos i les fortaleses.
Una vegada definides les persones que duran a terme el diagnòstic, és important tindre en compte que:
- El grup motor ha de delimitar el territori i la població diana; aquesta delimitació no té per què ser geogràfica (pot ser per grups d’interés: població infantil i juvenil, col·lectius en situació de vulnerabilitat, etc.).
- Una vegada definida la comunitat, cal recopilar tota la informació existent.
Conéixer la comunitat
-
Quina informació farem servir?
Per recollir la informació utilitzarem una combinació de mètodes quantitatius i qualitatius.
Metodologia en el diagnòstic
Una part important d'aquesta informació sorgeix de fonts de dades oficials.
Quina informació ens interessa?
S'han de recollir dades sobre els apartats següents:
- les característiques sociodemogràfiques,
- les característiques socioeconòmiques,
- l'estat de salut de la població,
- el context social,
- el context físic.
Per a cadascun d'aquests apartats es consideren una sèrie d'indicadors que faciliten la realització del diagnòstic.
Hi ha un altre tipus d'informació, molt valuosa, com les percepcions de la població sobre l'entorn físic i social en què passen gran part del seu temps, les seves fortaleses i debilitats, que no s'obté mitjançant dades i per a les quals necessitam altres tècniques.
Tècniques a utilitzar
ENTREVISTES
Es poden realitzar a persones clau de la comunitat. Serveixen per tenir una visió inicial; primer general i després més específica dels temes rellevants.
Generalment es tracta d'entrevistes semiestructurades.
GRUPS FOCALS
Entrevista grupal centrada en la pluralitat i varietat de les actituds, experiències i creences de les persones participants.
GRUPS NOMINALS
Tècnica qualitativa que facilita la generació d'idees, l'anàlisi de necessitats i problemes i la cerca de solucions mitjançant el consens de manera col·lectiva.
Entorns de vida
És una eina innovadora per treballar els entorns on viuen les persones.
És una adaptació al context espanyol de l’eina "Place Standard", un instrument per a l’avaluació participativa dels entorns en l’àmbit de la salut. Aquesta adaptació l’ha dut a terme un grup de recerca de FISABIO (Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana). Una part d’aquest projecte s’emmarca en la JAHEE (Joint Action Health Equity Europe).
Què és un actiu?
Un actiu per a la salut és tot aquell recurs existent en un barri o municipi, que la població resident identifica que li proporciona salut i benestar.
Quina diferència hi ha entre un recurs i un actiu?
La diferència entre un recurs i un actiu és que l'actiu és un recurs que la comunitat identifica com a generador de salut i benestar (Un exemple podria ser un parc d'un municipi al qual la població no va perquè no hi ha ombres, o els bancs estan en mal estat; en aquest cas el parc és un recurs, però no un actiu).
Mapatge d'actius
El mapatge d'actius és un procés participatiu que identifica i visibilitza què hi ha al municipi que aporta salut i benestar.
El mapatge no només ens indica el que hi ha al municipi, sinó que ens ajuda a comprendre com aquests recursos contribueixen que la població se senti millor i com poden articular-se per disminuir les desigualtats. L'objectiu del mapatge d'actius no és dur a terme un llistat estàtic dels recursos existents; el mapa d'actius és quelcom dinàmic i participatiu.
El mapatge aporta una lectura territorial amb sentit local: ordena el que existeix, mostra com s'usa i quins col·lectius deixam fora.
Punts clau del mapatge d'actius
Participació
El mapatge el realitzen les persones que viuen al barri o municipi, no només el personal tècnic.
Intersectorialitat
A l'hora de realitzar el mapa d'actius es tenen en compte tots els sectors que són a l'entorn: educació, serveis socials, sanitat, urbanisme, economia etc. El mapatge es realitza amb la mirada de determinants de la salut.
Equitat
Durant la realització del mapatge hem de preguntar-nos en tot moment si ens deixam algú fora (per exemple, l'horari de reunions, permet assistir a tothom? D'altra banda, quan tinguem fet el mapa ens permetrà veure què manca al nostre territori.
Utilitat
El mapa d'actius ha de ser útil per a la població. El seu objectiu és que les persones que visquin al territori coneguin tot el que hi ha.
Dinàmic
El mapa, com hem comentat no és un llistat estàtic, és un document viu i de la comunitat depèn que es vagi actualitzant i que es vagin fent retorns a la població.
Quines tècniques podem utilitzar per recollir els actius?
Bases de dades, catàlegs, pàgines web, xarxes socials.
Es tracta de cercar actius als arxius que tinguem disponibles.
Entrevistes a agents clau
Entrevistes individuals amb persones clau del municipi on aquestes expressin quins aspectes del seu entorn els generen salut o benestar.
Grups de discussió, grups focals
Es tracta de reunir un grup de persones del barri o municipi i parlar del que els genera salut o benestar
Passejada comunitària
Tècnica inspirada en les idees de la urbanista Jane Jacobs, que consisteix en passejades pel barri o municipi, dirigides per agents de la comunitat i on es vagin identificant aquells actius existents per situar-los posteriorment en un mapa del territori
Photovoice
Aquesta tècnica es pot dur a terme de dues formes:
- Durant una passejada comunitària, les persones van fent fotos del que els dona salut i benestar i després es posen en comú explicant per què s'ha decidit aquesta foto.
- Es presenten fotos del barri o municipi a un grup de persones i se'ls demana que identifiquin quines d'elles els donen salut o benestar
Mapatge directe d'actius
Reunió d'un grup de persones, facilitada per algú del grup d'actius on a partir d'un mapa mut del barri o municipi, les persones identifiquen els diferents actius.
Des de fa anys a les Illes Balears s'estan identificant els actius gràcies a un treball col·laboratiu entre Conselleria de Salut, ajuntaments, Observatori de Persones Majors del Consell Insular de Mallorca, entitats, associacions i ciutadania.
El 2015 es va publicar la Guia per a l'elaboració del mapa d'actius en salut a les Illes Balears (actualment en revisió).
Quines passes cal seguir per a l'elaboració del mapa d'actius?Una vegada recollits els actius, s'han de penjar a la pàgina de Localizasalud.
En aquesta pàgina hi ha una guia d'ajuda per pujar els actius
Actius en salut
D'altra banda, s'han de recollir els actius en salut, és a dir, els recursos que la població identifica que li donen salut i benestar. Per elaborar el mapa d'actius es poden usar múltiples metodologies.
Com elaborar el mapa d'actius en salut
Una vegada recollits els actius, s'han de penjar a la pàgina de Localizasalud.
Consulta el mapa d'actius
QUÈ ENS HEM DE DEMANAR?
Per saber si aquesta fase està superada, hem de respondre "sí" a la majoria de preguntes.
1. S’ha identificat en quin àmbit geogràfic o territori es treballarà: barriada, zona bàsica de salut, municipi...?
Resposta: Sí / Parcialment / No
2. S’ha establert un cronograma i s’han organitzat les tasques per obtenir informació sobre la comunitat?
Resposta: Sí / Parcialment / No
3. S’ha obtingut una relació de les necessitats principals de la comunitat i s’han identificat els col•lectius o grups socials més afectats?
Resposta: Sí / Parcialment / No
4. S’han identificat les estratègies de resistència amb què les persones i els grups fan front a les principals necessitats recollides?
Resposta: Sí / Parcialment / No
5. S’han dissenyat accions per a la identificació i la recollida d’actius per a la salut a la comunitat?
Resposta: Sí / Parcialment / No
6. S’ha obtingut una relació d’actius per a la salut a la comunitat (mapa d’actius)?
Resposta: Sí / Parcialment / No
FASE 3 DEL PROCÉS
D’ACCIÓ
COMUNITÀRIA
