CONCEPTES
CLAU
Abans d’iniciar-nos en com implementar l’estratègia de Salut en Totes les Polítiques t’has de familiaritzar amb aquests termes: determinants de la salut, inequitats en salut, governança, responsabilitat i rendició de comptes, acció intersectorial en salut i objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
1. QUÈ SÓN ELS DETERMINANTS DE LA SALUT
Els determinants socials de la salut són les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, inclòs el sistema de salut.
Aquestes circumstàncies són el resultat de la diferent, i de vegades injusta, distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, nacional i local, que depenen alhora de les polítiques adoptades.
MÉS INFORMACIÓ2. QUÈ SÓN LES INEQUITATS EN SALUT?
L’ equitat en salut implica la capacitat d’assolir el màxim potencial de salut independentment del grup social al qual es pertany. No és el mateix equitat que igualtat.
Les inequitats en salut o desigualtats socials en salut són aquelles diferències en salut que es produeixen entre grups de població definits per factors socials, econòmics, demogràfics o geogràfics, que són sistemàtiques, injustes i tenen un origen social (en el sentit més ampli de la paraula) i, per tant, són modificables.
La igualtat en salut (equitat) implica que «idealment cada persona hauria de tenir una oportunitat justa per assolir el seu potencial complet de salut i, més pragmàticament, que ningú hauria d’estar en desavantatge per assolir aquest potencial sempre que aquest desavantatge es pugui evitar », segons la definició de l’Organització Mundial de la Salut el 1986.
Si bé hi ha diferències en salut per raons genètiques, hereditàries, etc., la majoria de les diferències en salut en les poblacions es deuen a causes que tenen a veure amb factors polítics, econòmics, socials i culturals, de manera que les persones més desafavorides tenen menys disponibilitat de recursos fonamentals com aigua neta, aliments, habitatge, una feina digna i un medi ambient físic i social saludable.
Les inequitats en salut afecten les diferents persones i grups en funció de diferents eixos de desigualtat com poden ser l’edat, el gènere, la classe social, l’ètnia, la migració, la diversitat sexual i funcional, el territori, etc. A més, aquests eixos s’entrecreuen entre si (dona immigrant en una zona rural o persona gran amb mobilitat reduïda de classe social baixa).
Aquest marc de determinants socials condiciona que les intervencions davant les inequitats en salut s’han de dur a terme en diferents nivells d’intervenció perquè puguin ser efectives. Això inclou:
Intervencions individuals per modificar estils de vida
Modificacions del context social i els entorns
3. QUÈ ÉS LA GOVERNANÇA?
Un factor clau per a l’impuls de l’estratègia «Salut en Totes les Polítiques» és la voluntat política i el reconeixement de la seva rellevància per part del poder executiu o legislatiu.
La voluntat política és el conductor inherent per a la formulació de polítiques i és important per iniciar i avançar en la SeTP dins una administració. La SeTP és poc probable que prosperi si no hi ha presència institucional que doni suport a aquest tipus de polítiques dins el govern, parlament o institució.
La governança és el sistema de presa de decisions en què es marquen les pautes, s’exerceix l’autoritat legislativa i es controlen i gestionen els esdeveniments. Els governs que reconeixen la complexitat dels factors socials i econòmics governaran mitjançant una col•laboració amb el mercat i amb els actors de la societat civil per implementar i desenvolupar les polítiques.
La governança pot incloure l’acció que va molt més enllà del govern, mitjançant la delegació de la formulació de polítiques i la implementació de polítiques o parts d’aquestes a les organitzacions o parts interessades. En essència, la governança es basa en relacions de poder.
La governança es basa en una nova manera d’entendre la interacció de les instàncies públiques tradicionals, els entorns cívics i econòmics, i la ciutadania. Cal perseguir la coordinació i la cooperació entre les diferents administracions públiques i en l’interior de cadascuna per fer possible el desenvolupament d’un govern multinivell.
Els servidors públics han de vetlar per l’enfortiment i el foment de la governança, entesa com les normes, els processos i els comportaments que afecten la qualitat de l’exercici del poder o l’influeixen, basats en els principis d’obertura, de participació, de responsabilitat, d’eficàcia i de coherència.
Consulta la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.
4. QUÈ ÉS LA RESPONSABILITAT I RENDICIÓ DE COMPTES?
El Govern i l’Administració pública han d’ assumir en tot moment les responsabilitats de les decisions i actuacions pròpies i dels organismes que dirigeixen. Igualment, han de promocionar i impulsar la cultura de l’avaluació i l’exercici de rendició de comptes en totes les actuacions i en el compliment dels objectius establerts.
Consulta la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.
5. QUÈ ÉS L’ACCIÓ INTERSECTORIAL EN SALUT?
La salut no només depèn de les accions que es duguin a terme en el sector de la salut, sinó de polítiques i iniciatives d’altres sectors, com ara urbanisme, política social, ocupació, medi ambient, etc.
El disseny i la implementació de polítiques públiques que millorin el benestar i l’equitat en salut requereixen el compromís i la implicació activa d’altres sectors en tots els passos del procés. El treball conjunt entre diferents sectors per millorar la salut i influir sobre els seus determinants s’anomena «acció intersectorial en salut».
El treball intersectorial a salut és un dels conceptes clau de l'estratègia Salut a Totes les Polítiques. Neix del reconeixement que, per donar una resposta adequada als problemes de salut actuals, cal el treball conjunt i coordinat dels diferents sectors d'activitat que hi influeixen i la adopció de formes de governança que afavoreixin aquest enfocament.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir la intersectorialitat com «el procés mitjançant el qual els objectius, les estratègies, les activitats i els recursos de cada sector tenen en compte la seva implicació i impacte en els objectius, les estratègies, les activitats i els recursos d’altres sectors».
Perquè el treball amb altres sectors sigui possible, ha d’existir evidència que la solució del problema no pot ser aconseguida per un sol sector i s’ha de percebre que els beneficis de la coordinació o cooperació superen els costs. Aplicada a la planificació de polítiques o programes, la intersectorialitat ha de comptar amb acords institucionals ad hoc que condicionin canvis en l’estructura o en la gestió de les institucions.
El nivell o el tipus de relació que s’estableix amb els altres sectors constitueixen el marc de desenvolupament del treball intersectorial. Segons el nivell d’inclusió dels altres sectors, s’han descrit gradualment quatre fases, partint de la menor intensitat de col•laboració (informativa, de cooperació, de coordinació i de integració) fins a la ideal, la de la integració de la Salut en Totes les Polítiques. Vegeu la figura adjunta.
6. QUÈ SÓN ELS ODS?
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible poden repercutir en la salut i el benestar de la població. En molts aspectes, els Objectius de Desenvolupament Sostenible són una formalització de l’enfocament dels determinants de salut davant la salut i el desenvolupament. Com a tal, brinden una oportunitat important d’incorporar l’enfocament de Salut en Totes les Polítiques en la formulació de polítiques.
Els decisors polítics i tècnics de l’Administració tenen l’oportunitat d’executar el programa de la Salut en Totes les Polítiques com a part de la visió per assolir les metes establertes per les Nacions Unides.
MÉS INFORMACIÓ
