FAIG FEINA A L’ÀREA DE TREBALL
INFLUEIXEN LES CONDICIONS
DE L’ÀMBIT LABORAL EN
LA SALUT DE LA CIUTADANIA?
La feina no és mai neutral pel que fa a la salut: o bé la perjudica o n’és una promotora privilegiada. Hi ha una clara relació entre les condicions de feina i la salut. Una feina segura incrementa la salut i el benestar. La riquesa de les empreses depèn en gran part de la salut de les persones que hi treballen.
La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals, té per objecte promoure la seguretat i la salut dels treballadors mitjançant l’aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per prevenir els riscs derivats del treball. La seguretat en la feina és un prerequisit per a la salut de la població treballadora.
En termes generals, se sap que tenir feina és millor per a la salut que no tenir-ne. No obstant això, determinades condicions d’ocupació (temporal, inestable, precària, etc.) poden tenir repercussions sobre la salut i el benestar de les persones treballadores, igual que altres factors com l’organització social del treball, els estils de gestió o les relacions socials al lloc de feina.
Les persones treballadores amb feines de menys estatus refereixen un pitjor estat de salut autopercebuda i més problemes de salut. Les professions de menys nivell socioeconòmic i, per tant, més desavantatjades, tenen més risc d’estar exposades a condicions adverses i estressants (exposició a certs riscs presents als llocs de treball, entre els quals destaquen l’exposició a contaminants, productes químics o biològics que posen en risc la salut dels treballadors, especialment la dels que hi estan exposats durant llargs períodes de temps).
Tot i això, no totes les condicions estressants són més freqüents en les classes socioeconòmiques més baixes. Les altes demandes de treball són més grans entre les professions de més nivell socioeconòmic.
Al nostre entorn, hi ha desigualtats de gènere en l’àmbit laboral . Les dones tenen feines més precàries, treballen més hores (remunerades i no remunerades), tenen dificultats per a la conciliació personal i familiar, cobren menys i tenen dificultats per accedir als llocs superiors.
TREBALL: FACTORS DETERMINANTS EN SALUT
Cada desplegable inclou informació sobre l’impacte en salut i l’impacte en equitat del factor determinant.
Impacte en salut:
S’entén com a condicions laborals qualsevol aspecte relacionat amb la feina que tengui possibles conseqüències negatives per a la salut de les persones treballadores, incloent-hi, a més dels aspectes ambientals i els tecnològics, les qüestions d’organització i ordenació del treball.
D’acord amb la llei de prevenció de riscs laborals, les persones treballadores tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut a la feina (article 5). La participació d’empresaris i de treballadors , a través de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, en la planificació, programació, organització i control de la gestió relacionada amb la millora de les condicions de feina i la protecció de la seguretat i salut dels treballadors en la feina és el principi bàsic de la política de prevenció de riscs laborals (article 8).
Són molts els efectes negatius en la salut de les persones treballadores : malalties osteomusculars, estrès, depressió o ansietat, malalties respiratòries cròniques, asma, malalties per radiacions, malalties cardiovasculars, mal de cap, fatiga visual, hipoacúsia o sordesa per renou, malalties infeccioses, malalties de la pell, diferents tipus de càncer, etc., produïts per una llarga llista de factors de risc laboral: químics, físics, psicosocials, ergonòmics…
Una política efectiva de prevenció de riscs laborals és, doncs, el primer pas per promoure la salut de la població treballadora. Aquesta política ha de ser, a més, coneguda per totes les persones que treballen a l’empresa. S’ha vist que les persones treballadores sense contracte, temporals o manuals estan menys informades sobre els riscs laborals respecte de les que tenen contracte fix i les d’estatus més alt.
Un pas més seria treballar d’acord amb el marc de promoció de la salut a la feina , definit en la Declaració de Luxemburg, elaborada per la xarxa European Network for Workplace Health Promotion (ENWHP), que implica unir els esforços del personal directiu i treballador i la societat per millorar la salut i el benestar de les persones al lloc de treball. Es pot aconseguir millorant l’organització i les condicions de treball, promovent la participació activa de les plantilles i fomentant el desenvolupament individual de les persones treballadores.
més informació
Impacte en salut:
L’evidència demostra que l’ estrès al lloc de treball és una de les causes principals que contribueixen a marcar aquestes grans diferències de l’estatus social en la salut, l’absentisme laboral i la mort prematura.
La salut de les persones es ressent quan tenen escasses oportunitats d’utilitzar les seves habilitats i poca autoritat per prendre decisions. Tenir poc control sobre la feina que es fa està estretament relacionat amb riscs més elevats de patir dolors d’esquena, absentisme laboral i malaltia cardiovascular.
Aquests riscs no depenen de les característiques psicològiques de les persones estudiades, sinó que semblen estar relacionats amb l’entorn laboral. Les feines amb un alt nivell d’exigència i amb un baix nivell de control comporten un risc especial.
Algunes evidències indiquen que el suport social al lloc de treball pot ser protector. Rebre una recompensa insuficient per l’esforç invertit en la feina està associat a un risc cardiovascular més elevat.
Impacte en salut:
La inseguretat laboral és un factor que pot influir en la salut. Els efectes sobre la salut comencen quan la persona comença a sentir que el seu lloc de treball està sota amenaça, fins i tot abans de quedar sense feina. Això demostra que l’ansietat que genera la inseguretat és igualment perjudicial per a la salut.
S’ha demostrat que la inseguretat laboral incrementa els efectes en la salut mental (concretament, l’ansietat i la depressió), l’autopercepció de mala salut, la malaltia cardíaca i els factors de risc per a la malaltia cardíaca. Com que molts llocs de treball inestables o insatisfactoris poden resultar tan perjudicials com la desocupació, el simple fet de tenir una feina no sempre serà una protecció de la salut mental i física.
Una inseguretat laboral perllongada actua com a generador d’estrès crònic , els efectes del qual augmenten amb la durada de l’exposició, cosa que incrementa la taxa d’absentisme laboral i l’ús dels serveis sanitaris.
Impacte en salut:
Els efectes que exerceix la desocupació sobre la salut estan relacionats tant amb les conseqüències psicològiques com amb els problemes econòmics que comporta, especialment l’endeutament.
La desocupació posa en risc la salut i aquest risc és més gran a les zones de més taxa d’atur. L’evidència en alguns països demostra que les persones aturades i les seves famílies corren un risc considerablement més elevat de patir una mort prematura.
Quan la pèrdua de la feina i l’atur es cronifica , la persona treballadora afectada travessa una sèrie de fases que repercuteixen molt seriosament en la salut física i en la salut mental : trastorns del son, hiperemotivitat i irritabilitat, canvis d’humor sobtats, problemes digestius (còlon irritable) i urinaris (urgència miccional), mals de cap, contractures musculars doloroses, palpitacions, disminució o supressió del desig sexual, cansament, fatigabilitat precoç, depressió, etc.
Impacte en salut:
La percepció de salut de les dones treballadores és pitjor que la dels homes. Tenen més problemes de salut mental i, com a resultat, se’ls prescriuen més psicofàrmacs.
Això està relacionat amb tots els desavantatges que tenen les dones pel que fa a l’accés al món laboral, les possibilitats d’ascens, la conciliació amb la vida personal i familiar, etcètera.
Actualment, moltes empreses estan obligades a fer un pla d’igualtat . És important fer-lo des de la perspectiva de gènere, no com un simple tràmit per complir la llei i amb la participació equitativa d’homes i dones de la població treballadora o dels seus representants. Un cop redactat, cal monitorar-ne el compliment.
Alhora, cal incorporar la perspectiva de gènere (la lent del gènere) a tots els plans i programes de l’empresa.
Impacte en salut:
Els centres de treball han de ser entorns segurs però també saludables. L’empresa saludable mira més enllà de la visió clàssica de seguretat ocupacional; mira cap a la salut, entesa en sentit ampli com a benestar .
Un entorn laboral saludable és aquell sense fum i sense alcohol, en què es garanteix el confort tèrmic, la llum natural, la neteja i la bona ventilació, sense humitats; on es promou el transport actiu, l’ús de les escales en comptes de l’ascensor; en què l’oferta alimentària de màquines expenedores, cafeteria o menjador promou la dieta mediterrània , etcètera.
Un entorn laboral saludable també cuida les relacions personals . Per tant, és aquell que afavoreix els espais comuns per compartir un cafè, un got d’aigua, una peça de fruita o un entrepà.
Amb això s’afavoreix un millor rendiment, més capacitat d’atenció, reducció de la fatiga i l’estrès, i una millor salut física i salut mental.
més informació
Impacte en salut:
Les polítiques laborals que incideixin en la millora de les condicions de treball, la reducció de la precarietat laboral, la conciliació personal i familiar i l’ equitat , és a dir, en la reducció de desigualtats de gènere, edat, condició socioeconòmica, raça, cultura, diversitat funcional o altre aspecte, tindran repercussions positives sobre la salut de les persones treballadores i, per tant, en la salut de l’empresa.
El programa Empreses Saludables de les Illes Balears , seguint el model proposat per la xarxa europea ENWHP, i alineat amb la Xarxa Espanyola d’Empreses Saludables, proposa a les empreses i institucions de les Illes Balears un canvi de model per millorar la salut de les persones treballadores i de la població en general de les Illes Balears, contribuint a 14 dels 17 objectius de desenvolupament sostenible. Per cada euro invertit en aquest programa, es pot obtenir un retorn d’entre 2 i 5 euros.
més informació
VULL MÉS INFORMACIÓ
recurs de treballT’INTERESSA
Cerc informació per millorar les actuacions a l’àrea en què faig feina.
com puc millorar les meves actuacions?
