FAIG FEINA A L’ÀREA D’EDUCACIÓ
INFLUEIXEN LES CONDICIONS
DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ A
LA SALUT DE LA CIUTADANIA?
L’associació entre salut i educació està ben establerta. L’educació s’ha descrit com el determinant social modificable més important de la salut . L’evidència científica suggereix que els infants i les persones joves sans tenen més probabilitats d’aprendre de manera efectiva quan tenen més bona salut.
Quan se senten bé i connectats amb l’escola i amb les persones adultes que els envolten, tenen menys probabilitats d’adoptar conductes de risc i més probabilitats d’obtenir resultats. Un ambient escolar saludable pot millorar directament la salut d’infants i joves, afavorir l’aprenentatge efectiu i contribuir a desenvolupar persones adultes sanes, qualificades i productives.
La Declaració d’Incheon 2030 corrobora que l’educació és el mitjà més eficaç d’aconseguir la igualtat entre homes i dones, propiciar la participació social i política plena de les al•lotes i les dones i empoderar-les econòmicament. D’altra banda, és una de les maneres més poderoses de millorar la salut de les persones i de garantir que els beneficis es transmetin a les generacions futures.
L’educació desenvolupa competències, valors i actituds perquè la ciutadania tengui una vida saludable i prengui decisions ben fonamentades. Per portar una vida productiva i saludable, cada persona ha de tenir els coneixements necessaris per millorar el seu estil de vida i així prevenir malalties.
Per això, l’educació també està associada amb l’ alfabetització en salut, definida com l’enteniment que les persones tenen sobre la seva salut i sobre com accedir als serveis sanitaris. Per això, cal instar els sistemes educatius a brindar un accés equitatiu a l’educació , així com a proporcionar atenció i educació de la primera infància per garantir el desenvolupament, l’aprenentatge i la salut dels infants a llarg termini i vetlar perquè tots els infants, joves i persones adultes aprenguin i adquireixin un nivell adequat d’alfabetització .
A més, i atès que els sistemes educatius depenen de l’exercici d’un col•lectiu capacitat i saludable, el benestar dels i docents és un factor crític per assolir el seu èxit. És important entendre que la millora de la salut i del benestar de l’equip del centre també redunda en la salut i el benestar de l’alumnat.
El sistema educatiu juga un paper clau per a la salut i el benestar i pot ser un factor protector i corrector de desigualtats socials en la infància i adolescència. Per això, cal una coordinació efectiva entre les polítiques de salut i les polítiques d’educació , a fi de promoure l’equitat. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) emfatitzen aquest enllaç per al desenvolupament humà.
A continuació, es detallen de manera gràfica alguns factors determinants de l’impacte en salut i en equitat en salut.
EDUCACIÓ: FACTORS DETERMINANTS EN SALUT
Cada desplegable inclou informació sobre l’impacte en salut i l’impacte en equitat del factor determinant.
Impacte en salut:
El nivell educatiu s’associa amb comportaments saludables i millora els resultats de salut al llarg de la vida. Els països amb un nivell educatiu més alt tenen una esperança de vida més gran (entre 5 i 6 anys).
Les persones amb més nivell educatiu aconsegueixen feines més bones, més ben remunerades, que exigeixen menys esforç físic, viuen en barris més segurs i porten estils de vida més saludables.
Les persones amb menor nivell educatiu tenen un estat de salut pitjor, menys probabilitats d’adoptar conductes saludables (alimentació, activitat física, consum de tabac…), així com pitjor salut mental i més problemes per dur a terme les activitats diàries. Aquestes persones han tingut més privacions al llarg de la seva vida, han estat més exposades a l’adversitat social i econòmica i han comptat amb accés a menys recursos, com ara una bona nutrició i un bon habitatge.
La prevalença de discapacitats a llarg termini és més elevada en la població amb un nivell bàsic de formació.
D’altra banda, els estudiants que no gaudeixen de bona salut tenen més dificultat per concentrar-se i aprendre, i presenten un major grau d’absentisme.
Les relacions emocionals insegures i la manca d’estimulació poden ser la causa de la manca de disposició per anar a escola, d’un rendiment acadèmic baix, d’un comportament problemàtic i del risc de patir marginació social durant la vida adulta.
Impacte en salut:
L’ensenyament és una de les ocupacions més estressants i el professorat pot patir la síndrome del cremat (burnout o esgotament professional).
El professorat de les escoles de les zones més desafavorides pateixen amb més freqüència l’esgotament. L’esgotament no només té conseqüències per a la salut del professorat, sinó també per a la comunitat, i afecta la capacitat del sistema educatiu per retenir el personal.
La rotació freqüent de personal disminueix la qualitat del sistema educatiu i té un impacte desproporcionat en l’alumnat dels grups socialment desafavorits.
Impacte en salut:
Els centres educatius han de ser entorns segurs i saludables on infants i joves puguin desenvolupar-se plenament. Per aconseguir-ho, cal que l’Administració i la comunitat educativa s’impliquin activament per crear entorns físics adequats i un ambient de benestar emocional i social positiu amb unes instal•lacions escolars segures, de mida adequada i amb serveis bàsics disponibles.
La ventilació inadequada, renou, escàs confort tèrmic, humitat i pols tòxica són alguns dels elements que poden tenir un impacte negatiu en la salut.
Remodelar el pati per crear-hi espais amb ombra o atractius per fer-hi activitat física, incloure aparcaments per a bicicletes, crear horts urbans, eliminar o controlar les zones on és fàcil, per la ubicació, que es produeixin baralles o assetjaments, i l’existència d’una oferta d’aliments saludables en cafeteries, màquines expenedores i menjadors, són alguns dels factors que poden tenir un impacte positiu en la salut de la comunitat educativa.
D’altra banda, és important que la ubicació i la distància per arribar al centre educatiu afavoreixi l’ús del transport actiu o del transport públic.
Impacte en salut:
Les polítiques educatives són fonamentals per millorar els resultats en la salut (més esperança de vida o disminució de la mortalitat infantil, per exemple). Les experiències viscudes en la primera infància (definida com el desenvolupament del fetus fins als vuit anys) i durant el període d’educació infantil i posterior estableixen les bases sobre les quals se sustentarà la resta del desenvolupament vital.
La Carta d’Ottawa per a la Promoció de la Salut (OMS, 1986) va traslladar la salut escolar més enllà de les intervencions curriculars per abordar els determinants de la salut dels assistents a l’escola.
A principis de la dècada de 1990, l’OMS va proposar l’estratègia d’Escoles Promotores de la Salut, d’acord amb la qual tota la comunitat educativa (personal docent i no docent, alumnat i famílies) i la no educativa (recursos del barri) podien contribuir a la promoció de la salut en l’entorn educatiu.
El treball de les Escoles Promotores de Salut ha ajudat a establir proves sòlides sobre els beneficis d’aquesta acció conjunta, tant sobre la salut com sobre els resultats educatius.
El programa Centres Educatius Promotors de la Salut (CEPS) es va iniciar a les Illes Balears el 2014. L’estabilització de les plantilles de docents, la inclusió de la promoció de la salut en la seva formació de postgrau, així com el foment de la seva participació en els programes d’Escoles Promotores de la Salut, són elements clau per assegurar l’èxit del programa.
més informació
VULL MÉS INFORMACIÓ
recursos d’educacióT’INTERESSA
Cerc informació per millorar les actuacions a l’àrea en què faig feina.
com puc millorar les meves actuacions?
