FAIG FEINA A L’ÀREA D’URBANISME
INFLUEIXEN LES CONDICIONS
DE L’ÀREA D’URBANISME EN
LA SALUT DE LA CIUTADANIA?
Cada cop hi ha més estudis científics que vinculen una mala planificació urbana i del transport amb exposicions ambientals nocives, nivells baixos d’activitat física i mala salut. L’increment de la urbanització ha anat acompanyat d’un augment ràpid de les malalties no transmissibles, que representen la càrrega de malaltia més gran a tot el món.
Estratègies dissenyades per augmentar l’accés a espais verds i blaus han demostrat tenir efectes beneficiosos per a la salut, ja que ajuden a reduir l’estrès, els problemes de salut mental i les malalties cardiovasculars.
La presència i accés a espais verds de més de 0,5 hectàrees a una distància lineal de 300 metres des de l’habitatge, juntament amb altres determinants de la salut, com ser físicament actiu, i reduir la contaminació atmosfèrica, el renou de trànsit i la temperatura, per exemple, podrien prevenir el risc de mortalitat de la població fins a un 20 %.
Als entorns urbans, les inequitats solen veure’s agreujades, cosa que contribueix encara més a la mala salut i pot derivar en un cicle de pobresa.
URBANISME: FACTORS DETERMINANTS EN SALUT
Cada desplegable inclou informació sobre l’impacte en salut i l’impacte en equitat del factor determinant.
Impacte en salut: Viure en zones amb més densitat residencial s’ha associat a un nombre més gran de passes caminades, en comparació amb zones amb menor densitat (àrees dominades per cases aïllades), una prevalença més baixa d’obesitat en persones adultes i persones grans i una taxa més baixa d’accidents de trànsit de joves a l’entorn escolar. També podria contribuir a una millora de la salut mental reduint el risc de depressió, especialment en dones i persones grans.
D’altra banda, una major densitat residencial s’ha associat amb més nivells de partícules en suspensió i, per tant, amb una major contaminació atmosfèrica .
més informació
Impacte en salut:
La connectivitat de la xarxa urbana està associada amb més qualitat de vida. Una major connectivitat, i en conseqüència més índex de passes caminades, afavoreixen un estil de vida actiu .
La millora de l’accessibilitat per mitjans alternatius al transport motoritzat (una xarxa de rutes per a vianants/ciclistes) està positivament relacionada amb una reducció en la mortalitat per totes les causes, nivells més baixos d’obesitat i sobrepès, així com una reducció del risc de diabetis tipus 2, hipertensió i malaltia cardiovascular.
Un augment de l’accessibilitat a peu a l’escola també ha estat associat a una incidència menor d’obesitat infantil.
La possibilitat de desplaçar-se amb més facilitat per fer activitats diverses pot enfortir les relacions socials i augmentar el sentiment de cohesió, cosa que contribueix també a la reducció dels nivells d’estrès i redueix l’ansietat i la depressió. Així mateix, les zones o barris separats per autopistes que dificulten l’accés al nucli urbà poden agreujar l’aïllament social i les desigualtats.
Tenir accés a la xarxa de transport públic podria contribuir a reduir el risc de depressió, especialment per a dones i persones grans, augmentant les oportunitats de mobilitat i vida social. Els ingressos baixos, la discapacitat i l’augment de l’edat poden restringir l’accés al transport en algunes àrees i, per tant, les oportunitats per participar en l’ocupació, l’educació i les activitats relacionades amb la comunitat. La manca de transport augmenta l’aïllament social i disminueix la cohesió de la comunitat.
D’altra banda, una millor connectivitat de la xarxa urbana s’ha associat amb majors nivells de partícules de matèria en suspensió i, per tant, amb més contaminació atmosfèrica .
més informació
Impacte en salut:
Una major presència de serveis a prop de casa està associada a un increment del benestar físic i mental, cosa que comporta una major qualitat de vida. Entorns amb manca de serveis (farmàcies, espais fisicoesportius, centres per a la tercera edat...) i la presència de serveis que fomenten hàbits perjudicials (p. ex.: menjar ràpid…) disminueixen la percepció global de salut.
Viure en un entorn amb usos mixts, residencial i comercial amb fàcil accés a serveis (p. ex.: fàcil accés a botigues, a espais recreatius, serveis sanitaris, etc.) afavoreix l’ activitat física i ajuda a assolir les recomanacions proposades per l’OMS.
En persones adultes, s’ha relacionat amb nivells d’activitat física més grans en el temps lliure i en el tipus de transport (en bici o a peu). També s’observa en infants que viuen a barris amb més presència d’espais recreatius i esportius.
La població més gran de 65 anys que percep una major diversitat d’usos del seu entorn més proper té més confiança per desplaçar-se caminant, cosa que s’associa a nivells d’activitat física més grans i a passar-se menys temps en activitats sedentàries.
Els grups desafavorits i les persones amb discapacitats i malalties cròniques tenen menys oportunitats d’accedir a programes i llocs segurs, assequibles i apropiats on poder fer activitat física.
En general, com més diversitat de serveis relacionats amb l’ alimentació (p. ex.: mercats, restaurants, botigues d’alimentació), més accés a productes frescs i saludables i, per tant, a una alimentació més saludable. No obstant això, una presència més gran d’establiments de menjar ràpid o de baixa qualitat i de venda d’alcohol estan associats a pitjors hàbits alimentaris i tenen un impacte negatiu en la salut.
Una àrea residencial a molta distància de serveis sanitaris s’ha associat amb retards en el tractament i l’augment de la mortalitat per problemes de salut com la cardiopatia isquèmica.
D’altra banda, zones urbanitzades amb més densitat econòmica s’han associat amb majors nivells de partícules de matèria en suspensió i, per tant, amb més contaminació atmosfèrica.
més informació
Impacte en salut:
Les persones que perceben els seus barris estèticament atractius , amb presència de zones verdes o blaves (llac, estany, riu, mar, etc.), amb un bon manteniment dels equipaments i mobiliari urbà, una adequada senyalització (passos de vianants) i una bona il•luminació, tenen més probabilitat de fer activitats físiques a l’exterior en el temps lliure i de desplaçar-se caminant o en bicicleta , independentment de l’edat, i especialment en àrees socioeconòmicament més desafavorides.
Tanmateix, cal tenir en compte l’adequació i la tipologia dels espais públics per incentivar-ne l’ús. Els elements del paisatge urbà com la il•luminació, l’estat de les voreres o carrils bici, el sistema de drenatge i, en general, el manteniment dels carrers estan relacionats amb el risc de patir caigudes i atropellaments .
Els infants amb espais verds tant als voltants de la llar o de l’escola com durant el transport, poden presentar menys complicacions visuals i menys índex de massa corporal. Els nivells d’obesitat també es veuen reduïts en entorns atractius i amb més zones verdes.
L’estètica de l’entorn, així com la visualització o interacció amb zones naturals (zones verdes, rius, llacs...) millora la percepció general de salut, però més concretament l’estat de salut mental, el benestar emocional, la vitalitat, l’angoixa, l’estrès, la funció cognitiva, les connexions socials i la felicitat, un orgull i una identitat més gran de la comunitat. D’altra banda, els barris que tenen un dèficit de zones verdes presenten una contaminació més gran de l’aire i acústica.
Els factors físics que es relacionen més estretament amb les taxes de criminalitat estan relacionats amb l’altura de les construccions, que al mateix temps es correlaciona amb el nombre d’apartaments que comparteixen l’entrada a un edifici, la mida de la construcció o l’existència i el nombre d’habitatges socials a la zona.
La seguretat comunitària és particularment preocupant per als grups més vulnerables de la societat, com els infants, les persones amb discapacitat física o mental, la gent gran i les persones que pertanyen a grups ètnics minoritaris.
Impacte en salut:
Una densitat elevada de vehicles està associada a nivells elevats de renou al carrer i un augment dels nivells de partícules de matèria en suspensió.
La seguretat del trànsit (embussos, elevada freqüència de transports comercials, viure a prop de carreteres principals i la velocitat dels vehicles) està associada amb més nivells de sobrepès i obesitat de la població i suposa un increment en la probabilitat de tenir malalties cardiovasculars.
El límit de velocitat també és un determinant del risc de caigudes en persones grans, del risc d’accidents i de la seva gravetat. L’ús del transport privat redueix les possibilitats de fer activitat física, independentment de les característiques de l’entorn (residencial, comercial, mixt...). D’altra banda, una taxa de trànsit elevada també està associada a fer menys desplaçaments actius (caminant o en bici) i menys activitat física a l’entorn.
L’exposició al renou del trànsit motoritzat i la proximitat de carreteres principals afecta el desenvolupament i l’atenció dels joves i propicia una vulnerabilitat més gran en la competència social i un dèficit d’atenció més gran. Tant el benestar físic com el mental estan relacionats amb la percepció de seguretat dels habitants.
més informació
Impacte en salut:
La creació d’ entorns urbans que afavoreixin que les persones que hi viuen ho facin de forma saludable i que redueixin al màxim els riscs per a la salut de les persones i del planeta hauria de ser una prioritat dels responsables de les institucions polítiques que gestionen l’àrea d’urbanisme.
VULL MÉS INFORMACIÓ
recursos d’urbanismeT’INTERESSA
Cerc informació per millorar les actuacions a l’àrea en què faig feina.
com puc millorar les meves actuacions?
