FAIG FEINA A L’ÀREA DE MEDI AMBIENT

Impacte en salut:

La contaminació de l’aire de l’interior de les llars o llocs de treball està relacionada amb les malalties respiratòries (MPOC i asma, causa més del 33 % de les defuncions per MPOC, més del 50 % de les defuncions per pneumònies en menors de cinc anys i el 17 % de les defuncions per càncer de pulmó) i amb les malalties cardiovasculars , i causa gairebé el 25 % dels accidents cerebrovasculars i el 15 % de les defuncions per cardiopatia isquèmica.

El tabaquisme passiu és una font molt important de contaminació de l’aire de l’interior dels habitatges i té efectes importants sobre la salut. Es considera la tercera causa de malaltia i de mort evitables. No n’hi ha prou de no fumar en presència d’altres persones, ja que els productes tòxics del fum del tabac romanen en cortines, coixins, tapisseria, etcètera.

A més, es produeix un efecte sinèrgic de l’exposició combinada de diferents contaminants ambientals de l’aire interior en: floridures i composts orgànics volàtils (patologia respiratòria); tabac i amiant (càncer de pulmó), o tabac i radó (fins a 25 vegades més risc de càncer de pulmó).

més informació

Impacte en salut:

L’ aigua de consum es pot considerar de bona qualitat quan no conté microorganismes patògens ni contaminants a nivells capaços d’afectar adversament la salut dels consumidors.

El nostre país compta amb abastaments d’alta qualitat i rigorosos sistemes de vigilància i control analític que permeten que l’aigua arribi en bones condicions a les nostres llars i es consumeixi amb seguretat. No obstant això, cal també un manteniment adequat de les instal•lacions d’aigua de les llars per garantir-ne la qualitat.

Entre els microorganismes patògens de l’aigua hi ha: Escherichia coli , enterococs i Clostridium perfringens , que són causes de trastorns gastrointestinals.

Quant als contaminants químics que poden estar presents a l’aigua, alguns estan classificats com a cancerígens per a l’ésser humà (com l’arsènic, el benzo[a]pirè), probablement cancerígens (com el cadmi, els nitrits o l’1,2-dicloroetà) o possiblement cancerígens (trihalometans).

Altes dosis dels contaminants químics s’han relacionat amb la toxicitat tiroidal, renal, hepàtica, trastorns neurològics del desenvolupament, dermatitis al•lèrgica, fluorosi dental o genotoxicitat, entre d’altres.

També es vincula la intoxicació per plom en instal•lacions de subministrament d’aigua de consum amb trastorns neurològics (especialment en infants), cardiovasculars i renals.

més informació

Impacte en salut:

Una de les conseqüències essencials de la producció industrial ha estat la síntesi i l’emissió (intencionada i inintencionada) d’una gran quantitat de substàncies químiques. Moltes d’aquestes substàncies, que s’utilitzen com a dissolvents, insecticides, productes de neteja, cosmètics, etcètera, han demostrat tenir efectes tòxics, tant en la salut de les persones com en el medi ambient. S’anomenen composts tòxics persistents . Són molt resistents a la degradació, per la qual cosa poden romandre a l’ambient i als organismes durant llargs períodes de temps.

Un grup són els anomenats composts orgànics persistents , caracteritzats per contenir en l’estructura química àtoms de carboni i hidrogen. Hi ha algunes evidències i moltes sospites que aquests composts tenen efectes sobre la salut, ja que actuen com a disruptors endocrins, i que alguns podrien ser carcinògens.

Molts dels tòxics ambientals, insecticides, dissolvents o metalls pesants poden acumular-se al cos, especialment al de les dones pel contingut més gran en cèl•lules greixoses. El cos de la dona actua, doncs, com un bioacumulador químic i pateix conseqüències com ara les alteracions de la salut reproductiva, l’aparició de malalties emergents com la fibromiàlgia, la sensibilitat química múltiple, la fatiga crònica i l’increment del càncer de mama.

Pel que fa als agents biològics , són fonamentalment vectors que transmeten malalties. La globalització ha augmentat amb escreix la mobilitat i el canvi climàtic ha permès que vectors com ara mosquits o paparres, que abans no podien sobreviure i actuar en les condicions que es donaven a Espanya, ara ho puguin fer.

Es tracta de malalties que canvien de lloc d’afecció i propagació a causa del canvi ecològic de les condicions del planeta, ja que l’hàbitat dels seus transmissors biològics varia i passa a afectar zones diferents que no hi estan preparades. La pandèmia del SARS-CoV-2 és un exemple clar d’un tipus de riscs emergents que requereix més atenció.

Impacte en salut:

En els darrers anys, hi ha una preocupació social evident pels possibles efectes sobre la salut humana associats a l’exposició de camps electromagnètics . Amb l’objectiu d’arribar a un nivell alt per a la salut, la Unió Europea va establir unes recomanacions davant l’exposició als camps electromagnètics i posteriorment es va aprovar a Espanya una norma sobre l’exposició d’emissions radioelèctriques.

Com a efectes a curt termini, la conseqüència principal de la interacció entre l’energia radioelèctrica i el cos humà és l’escalfament dels teixits, encara que no hi ha proves fefaents que l’exposició a camps de radiofreqüència de nivell inferior als que provoquen l’escalfament dels teixits tengui efectes perjudicials per a la salut .

A llarg termini, els estudis realitzats no han trobat un augment de risc de gliomes o meningiomes, encara que l’OMS considera els camps electromagnètics de radiofreqüència com a agents possiblement carcinògens.

Pel que fa a la radiació ultraviolada , en petites dosis són essencials per a la producció de vitamina D. No obstant això, la sobreexposició a aquesta radiació pot provocar efectes aguts i crònics en la salut , particularment a la pell (melanoma maligne, càncer de pell no melanocític: carcinoma basocel•lular, espinocel•lular, cremades solars, fotodermatitis o dermatosi solar crònica), efectes oculars (queratitis i conjuntivitis actínica aguda, degeneració de la còrnia, càncer de còrnia i conjuntiva, cataracta, retinopatia o degeneració macular, entre d’altres), efectes sobre la immunitat i les infeccions (supressió de la immunitat cel•lular, més susceptibilitat a les infeccions, menor eficàcia a la immunització preventiva) i altres efectes com alteracions del benestar general , del cicle vigília-son o de l’ estat d’ànim .

Impacte en salut:

Segons l’OMS, la molèstia causada pel renou es pot considerar un problema de salut. Els efectes de la contaminació acústica es manifestaven en persones que al seu ambient laboral es veien sotmeses a alts nivells de renou.

Posteriorment, es va observar que no només l’exposició a altes intensitats de renou durant curts períodes de temps produïa efectes en la salut, sinó que exposicions llargues a intensitats sonores més baixes tenien efectes semblants.

L’excés de renou (ambiental o en equipaments i habitatges) s’associa a les malalties cardiovasculars. Altres efectes no menys importants són la disminució temporal o permanent de la capacitat auditiva, irritabilitat, pertorbació del son i interferència en la comunicació oral o efecte negatiu sobre la capacitat d’aprenentatge i rendiment cognitiu en joves.

Aquests problemes comporten la sensació de cansament, disminució del rendiment i de la capacitat de concentració, alteracions en el metabolisme i en el sistema nerviós central.

Els grups de població més desafavorits poden experimentar els efectes més grans de la contaminació acústica com a resultat de les condicions de l’habitatge, les condicions de salut preexistents, menys oportunitats per fer front al renou (sistemes d’aïllament) i un pitjor accés a àrees tranquil•les, cosa que comporta un alleugeriment de l’estrès ambiental i oportunitats per descansar i relaxar-se.

Impacte en salut:

El canvi climàtic es produeix per l’augment de concentració de gasos amb efecte hivernacle, produïts per l’activitat industrial, l’ús de carbó i petroli, la desforestació i la ramaderia massiva.

Els efectes del canvi climàtic en la salut són directes, com l’aparició de tempestes, sequeres, inundacions, onades de calor, etcètera; i indirectes, sobre la qualitat de l’aigua, la contaminació de l’aire, canvis en l’ús de la terra, canvis ecològics, sobre les malalties transmissibles i canvis en les dinàmiques socials.

Tots aquests tenen impacte en la salut de les persones: en la salut mental, nutrició, al•lèrgies, malalties cardiovasculars, malalties infeccioses, malalties respiratòries, lesions, enverinaments, etcètera.

Alguns d’aquests efectes plantegen amenaces immediates per a la salut en termes d’onades de calor i canvis en els patrons de malalties infeccioses i al•lèrgens. Els efectes de les onades de calor seran més accentuats al sud d’Europa i als nuclis urbans congestionats amb un nivell alt de segellat del sòl, un percentatge elevat de superfícies absorbents de la calor i un refredament nocturn i intercanvi d’aire insuficients.

Els impactes observats i prevists del canvi climàtic en els sistemes humans i naturals europeus presenten una distribució heterogènia. Els grups de població més vulnerables són especialment sensibles: persones grans, joves, les persones amb malalties cròniques i els estrats socials desafavorits.

més informació

Impacte en salut:

Com més baixos siguin els nivells de contaminació de l’aire, més bona serà la salut cardiovascular i respiratòria de la població, especialment en els grups més vulnerables, a llarg i curt termini.

El canvi climàtic és el principal desafiament a què s’enfronta la humanitat en aquests moments.