FAIG FEINA A L’ÀREA D’HABITATGE
INFLUEIXEN LES CONDICIONS
DE L’ÀREA D’HABITATGE SOBRE LA
SALUT DE LA CIUTADANIA?
L’habitatge és un dels determinants socials claus sobre la salut. Les condicions residencials influeixen en la salut de les persones, sigui per les condicions de l’entorn on es troben els habitatges, per les característiques de l’edifici en si o per les condicions concretes del domicili . A més, les dificultats per accedir a l’habitatge i mantenir-lo , i perquè aquest satisfaci les necessitats de les persones que hi resideixen al llarg de la seva vida, també es poden traduir en problemes de salut. A continuació, es detallen de manera gràfica factors determinants de l’impacte en salut i en equitat en salut.
HABITATGE: FACTORS DETERMINANTS EN SALUT
Cada desplegable inclou informació sobre l’impacte en salut i l’impacte en equitat del factor determinant.
Impacte en salut:
La manca d’aïllament tèrmic i de calefacció influeix en la salut. La mortalitat durant l’hivern és més gran en regions amb climes més suaus que en regions amb hiverns més severs, cosa que es deu, en part, a la capacitat dels habitatges de protegir-ne els habitants davant aquestes condicions. Millores en l’escalfament i l’aïllament de l’habitatge mostren impactes positius en la salut física, mental i social.
Alhora, la manca d’aïllament tèrmic i de sistemes de refrigeració adequats també tenen efectes sobre la salut. Hi ha associacions significatives entre altes temperatures interiors i morbiditat respiratòria, i entre altes temperatures exteriors i mortalitat. Tenim més vulnerabilitat cardiovascular i immunològica davant l’exposició a temperatures inestables.
També és important una bona ventilació de les llars, ja que augmentar les ràtios de ventilació és beneficiós, entre d’altres, per reduir els símptomes associats a l’asma.
Nivells alts d’humitat relativa afavoreixen l’aparició d’humitats i el creixement de floridura, bacteris o àcars, condicions associades a un increment del 30-50 % de problemes respiratoris i d’asma. Nivells baixos d’humitat relativa s’associen a símptomes d’ull sec, sequedat nasal o augment de l’electricitat estàtica.
La il•luminació natural en espais de treball o aprenentatge s’associa a un millor rendiment i més capacitat d’atenció, reducció de l’estrès i de la fatiga. La deficiència de vitamina D s’ha associat a malalties cròniques com ara algun tipus de càncer, depressió, deteriorament cognitiu, infeccions i malalties autoimmunes, com l’esclerosi múltiple.
Impacte en salut:
La qualitat de l’aire interior als habitatges té efectes importants sobre la salut. L’excés d’humitat i floridura està associat a un increment de problemes respiratoris i asma. També cal considerar els efectes sinèrgics d’una exposició combinada, com per exemple, floridura i composts orgànics volàtils (COV, sistema respiratori), tabac i amiant (càncer de pulmó) o tabac i radó (càncer de pulmó).
L’aigua de l’aixeta, tot i ser potable, pot contenir altres contaminants químics, bacteris o altres contaminants.
La il•luminació als habitatges pot influir en els patrons del son, cosa que pot tenir efectes sobre la salut: depressió, alteracions metabòliques, problemes gastrointestinals. Estudis epidemiològics apunten a un risc més gran d’alguns càncers hormonodependents per exposició a llum blava durant la nit.
L’excés de renou als habitatges també s’associa a problemes de salut (efectes auditius: pèrdua auditiva o tinnitus; i no auditius: afecció del sistema cardiovascular, efecte negatiu sobre la capacitat d’aprenentatge en infants i rendiment cognitiu en infants...). Els grups de població més desafavorits tenen més dificultats per a la insonorització dels habitatges.
Finalment, l’exposició a radiacions s’associa a efectes a curt termini, però hi ha poca evidència del seu impacte a llarg termini.
més informació
Impacte en salut:
Els problemes d’accessibilitat estan significativament associats amb una menor participació social i autonomia. Modificacions per a més accessibilitat a l’habitatge poden reduir les hores de cura fins a un 42 % (especialment cures informals). L’impacte de condicions insalubres s’estén a la salut física i la mental.
La seguretat dels habitatges és un element important per a la reducció d’accidents. Entre les mesures preventives associades a una reducció d’accidents més gran hi ha els detectors de fum i sistemes d’extinció d’incendis, les barreres de seguretat en escales i els protectors en finestres. La por a caigudes en persones grans pot desembocar en altres riscs, com ara reducció de mobilitat o aïllament social.
Viure en condicions d’amuntegament s’ha associat a un risc més gran de malalties infeccioses (respiratòries, gastroenteritis, covid), així com a més risc de patir accidents domèstics, trastorns mentals, exposició a fum de tabac i baix rendiment acadèmic en adolescents.
Finalment, pel que fa al disseny dels habitatges, s’ha observat que determinades distribucions de l’habitatge s’associen a índexs més alts de depressió. L’habitatge en altura s’ha associat a un risc més gran d’aïllament social i problemes mentals per escassetat d’espais comuns. L’emmagatzematge adequat, les vistes a l’exterior o els espais de menjador adequats poden afavorir la salut.
Impacte en salut:
La manca d’habitatge o la possibilitat de perdre’l afecta la salut física i la salut mental, provocant malalties com: ansietat, depressió, aïllament, malestar emocional, esquizofrènia, trastorn psicòtic i demències alcohòliques.
També els problemes d’accessibilitat. Quan el preu del lloguer o de l’adquisició d’un habitatge no són assequibles, és difícil satisfer altres necessitats bàsiques. Quan les famílies gasten més del 30 % dels ingressos en factures de lloguer o hipoteca, es redueixen significativament les quantitats que es poden gastar en alimentació, energia, lleure o altres determinants socials de la salut i són susceptibles d’empobrir-se.
Això pot produir, a més, problemes de desplaçament involuntari a altres zones (gentrificació). A més, és coneguda la consistent relació de les persones sense llar amb unes condicions de salut negatives.
La pobresa energètica és la dificultat o incapacitat de mantenir la llar en unes condicions adequades de temperatura a un preu just. Aquelles llars que han de destinar més del 10 % de la renda a donar resposta a les factures energètiques són susceptibles de trobar-se en situació de pobresa energètica.
Els preus creixents de l’energia, la reducció de les rendes familiars o la baixa qualitat dels edificis són els aspectes principals que motiven una situació de pobresa energètica que representa una amenaça per a la salut física i mental. Un habitatge en condicions de fred pot comportar problemes circulatoris, respiratoris i de salut mental. La conseqüència més extrema és la mortalitat atribuïble a la pobresa energètica.
VULL MÉS INFORMACIÓ
recursos d’habitatgeT’INTERESSA
Cerc informació per millorar les actuacions a l’àrea en què faig feina.
com puc millorar les meves actuacions?
