MITES, DUBTES I
CONTROVÈRSIES SOBRE
LA SALUT MENTAL

No és veritat que les dones tenguin una pitjor salut mental. És cert que dones i homes expressam de manera diferent els nostres malestars: mentre que els homes tendeixen a exterioritzar-los, les dones tendeixen a interioritzar-los.

Està relacionat amb la construcció del gènere masculí i femení i explica que, per exemple, els trastorns infantils d’hiperactivitat es diagnostiquin amb més freqüència.

De la mateixa manera, els diagnòstics d’alguns trastorns mentals, com la depressió, són més freqüents en les dones.

El consum de fàrmacs ansiolítics i antidepressius és més freqüent en les dones. Aquesta diferència està relacionada amb els estereotips de gènere, perquè els professionals de la salut tendeixen a atribuir a causes emocionals els símptomes expressats per les dones amb més freqüència que els expressats pels homes i, per la mateixa raó, tendeixen a prescriure’ls amb més facilitat aquests tractaments.

La resposta a aquesta pregunta no és senzilla perquè en el desenvolupament dels trastorns entra en joc un conjunt de causes. Pensar que es podia haver previngut pot dur-te a autoculpar-te o a culpar terceres persones.

En general pot dir-se que la infància és un període crític a l’hora de desenvolupar trastorns en el futur, però també les experiències adultes poden tenir un paper important en les seves causes.

En conclusió, ser conscient de les teves emocions, sentir satisfacció amb la teva xarxa de suport social i demanar ajuda al teu metge quan creguis que n’has de menester són aspectes que et poden ajudar a prevenir el desenvolupament de trastorns mentals o que aquests s’agreugin.

Depèn del tipus de patologia. No tots els trastorns mentals són per a tota la vida. Hi ha trastorns crònics que necessiten una atenció continuada i que, ben controlats, poden permetre que la persona que els pateix tengui una vida plena i agradable.

Sí. Això depèn del punt del procés en el qual es trobi la persona. En tot cas, els esforços del tractament sempre aniran destinats a poder tenir una vida satisfactòria.

En els casos en què calgui qualque tipus d’ajust un cop desenvolupat el trastorn, es continuarà cercant que la persona estigui tan còmoda com sigui possible amb els canvis realitzats i que aquests li permetin sentir-se bé en la seva nova situació.

El consum de substàncies il•legals és més habitual del que puguis pensar. Perquè sigui considerat problemàtic ha d’anar acompanyat d’altres aspectes, com tenir síndrome d’abstinència en intentar deixar de consumir la droga o tenir problemes físics o psicològics associats, com depressió.

A més, el consum afectarà el context de la persona: la feina, la seva relació de parella, familiar... En cas que creguis que et passa a tu o a qualcú que coneixes, consulta el teu professional sanitari perquè et pot derivar a un centre especialitzat.

Pot passar que et trobis més nerviós o trist sense saber per què. De vegades no ets conscient dels processos que afecten les teves emocions.

Si consideres que el teu estat d’ànim o el teu nivell d’estrès afecta l’activitat del dia a dia o les relacions amb els altres, encara que no t’hagi passat cap esdeveniment negatiu que puguis relacionar amb això, consulta-ho amb el teu metge.

El debat sobre si les alteracions en matèria de salut mental són heretades o s’adquireixen per experiències de la vida ha estat molt estès entre la comunitat científica.

En general, hi ha consens que es poden heretar certes predisposicions a desenvolupar trastorns (per exemple, en l’esquizofrènia), però la criança i les experiències posteriors tenen un paper fonamental en el desenvolupament.

En el cas de tenir preocupacions per assumptes relacionats amb el teu estat d’ànim, higiene del son, preocupacions constants, manca de motivació, etc., pot ser de gran ajuda consultar-ho amb el teu metge de família, tal com ho fas per un símptoma o malestar físic.

Qualsevol pot trobar-se qualque dia que ha de demanar ajuda per un assumpte així, sense que això signifiqui que aquesta persona no és forta.

Està comprovat que les persones que tenen qualque trastorn mental no són més perilloses que la resta. De fet, són més vulnerables que els altres i poden ser víctimes de discriminació i prejudicis.

Rotundament fals. Sí que se les pot ajudar. Si tens relació amb una persona amb un trastorn mental, és important que treballis el possible estigma que pot sorgir de manera poc conscient. Una persona amb un trastorn mental no es defineix pel seu trastorn, es tracta d’una persona que també té interessos i inquietuds.

Si és qualcú proper a tu: