5 PASSOS PER POSAR
EN MARXA UNA AIS
1
Cribratge
2
Disseny i planificació
3
Avaluació
4
Informe sobre impactes
i recomanacions
5
Monitoratge i avaluació
d’impactes i resultats
1. Cribratge
Es tracta de fer una valoració ràpida i preliminar dels efectes potencials d’una intervenció sobre la salut de la població per tal d’avaluar el valor afegit que pot aportar una AIS a la presa de decisions.
Respon la pregunta ¿val la pena invertir en el temps, recursos i esforços que implica tot el procés de disseny i implementació de dur a terme una AIS?
Per això, s’han desenvolupat diverses eines que ajuden a relacionar els determinants de la salut, els determinants socials i els resultats en salut.
Eines de cribratge:
Resultat del cribratge:
-
Cal una AIS si:
a. S’identifiquen impactes importants en la salut de la població (per la seva naturalesa o distribució).
b. Cal més informació o evidència per qualificar-los i proposar ajustaments. -
No cal una AIS si:
a. Els impactes són poc rellevants, poc probables o fàcilment reversibles.
b. No hi ha un context propici perquè es considerin les recomanacions.
c. Ja es coneixen els impactes.
L’algoritme següent descriu gràficament els criteris de decisió per dur a terme una AIS.
2. Disseny i planificació
En aquesta fase (pla de treball) es defineixen els termes de referència de l’AIS, és a dir, els objectius, mètodes, profunditat de l’avaluació i límits espaciotemporals de l’avaluació.
Implica la creació d’un comitè de direcció (idealment format per representants de la intervenció, personal avaluador i representants de la població afectada) en què s’acorden els termes de l’AIS: disseny i abast de l’AIS que s’ha de realitzar: determinants i grups de població, tipus d’AIS, mètodes i eines: límits temporals, geogràfics i continguts i aspectes logístics.
3. Avaluació
Es tracta de la part principal del procés de l’AIS. Després de fer un minuciós estudi sobre la intervenció que s’ha d’avaluar i conèixer les característiques sociodemogràfiques i de salut de la població diana, s’utilitzen:
metodologia quantitativa (aplicació de models matemàtics per predir impactes)
metodologia qualitativa (entrevistes en profunditat, grups de discussió)
mètodes de consens (grups nominals) per identificar els possibles impactes de la política sobre la salut
L’anàlisi i priorització posterior dels impactes permetrà ordenar-los en funció de diversos criteris: la probabilitat que s’esdevenguin, el volum esperat de persones afectades, el perjudici o benefici per a la salut, l’impacte en les desigualtats socials en salut i la coincidència de les proves existents per a cadascun dels impactes.
4. Informe sobre impactes i recomanacions
Un cop feta l’avaluació, es genera un informe en què es detalla el procés de l’AIS, els resultats i les recomanacions de millora de la política avaluada dirigit a les persones encarregades de la presa final de decisions.
5. Monitoratge i avaluació d’impactes i resultats
Una fase essencial, encara que sovint descuidada, és la que avalua la influència que l’AIS ha tingut en la presa de decisions, així com el compliment dels impactes prevists. El disseny d’un sistema de monitoratge i avaluació és un indicador de la qualitat del plantejament i disseny de l’AIS.
