QUÈ ÉS UN ICTUS?
Un ictus és una emergència mèdica que té lloc quan la sang no arriba correctament a una part del cervell. Això pot succeir per dues causes principals:
- obstrucció d’un vas sanguini (ictus isquèmic),
- trencament d’un vas sanguini (ictus hemorràgic)
Quan el cervell no rep suficient sang, les seves cèl·lules es queden sense oxigen ni nutrients i poden deixar de funcionar en pocs minuts. Si la interrupció dura més d’uns segons o minuts, pot produir-se un dany cerebral permanent.
A vegades, el vas sanguini obstruït es torna a obrir ràpidament i els símptomes desapareixen per complet. Això es denomina accident isquèmic transitori (AIT). Un AIT és un senyal d’alerta important, ja que indica un major risc de patir un ictus en els dies o setmanes següents. Davant qualsevol símptoma, és essencial sol·licitar ajuda urgent.
3 PREGUNTES SOBRE L’ICTUS
Quins són els símptomes d’un ictus?
Els símptomes d’un ictus poden aparèixer de forma aïllada, encara que és més freqüent que se’n presentin diversos de manera simultània. El seu inici és habitualment brusc i poden evolucionar ràpidament cap a la millora, l’empitjorament progressiu o l’establiment immediat d’un dèficit neurològic màxim.
Entre els símptomes més característics es troben l’asimetria facial o desviació de la boca, així com l’alteració del llenguatge, que pot manifestar-se com a dificultat per parlar, per trobar paraules o per comprendre el que es diu. També poden aparèixer pèrdua sobtada de força o sensibilitat en un costat del cos, pèrdua de visió en un o tots dos ulls, inestabilitat o dificultat per caminar, mareig o mal de cap intens sense causa aparent o confusió sobtada.
Davant l’aparició de qualsevol d’aquests signes, és fonamental actuar amb rapidesa i activar immediatament els serveis d’emergència, ja que el tractament precoç és clau per reduir les seqüeles.
Quants tipus d’ictus existeixen?
Existeixen tres tipus principals d’ictus: ictus isquèmic, ictus hemorràgic i accident isquèmic transitori.
L’ictus isquèmic es produeix quan una artèria que irriga sang al cervell es bloqueja per un coàgul de sang o pel dipòsit de partícules de sang sobre una placa d’ateroma (substància adherida a la paret del vas sanguini, el component principal de la qual és el colesterol).
Això pot produir-se mitjançant diversos mecanismes:
Ictus aterotrombòtic
La hipertensió arterial, el colesterol alt, el tabaquisme, la diabetis o l’obesitat afavoreixen que en la capa més interna dels vasos es formin les plaques d’ateroma, que van estrenyent les artèries progressivament. Sobre aquests dipòsits acaben produint-se lesions superficials que donen lloc a la formació de trombes sanguinis que tapen el vas i impedeixen el pas de sang.
Ictus embòlic
Un coàgul es desprèn en alguna part del sistema circulatori, es trasllada al cervell i hi produeix l’obstrucció. Aquests trombes circulants poden provenir del territori arterial del voltant o bé formar-se al cor com a conseqüència de problemes cardíacs com ara arrítmies.
Ictus lacunar
La hipertensió és el principal factor de risc que afavoreix l’obstrucció de les artèries petites que irriguen estructures profundes del cervell.
L’ictus hemorràgic també es denomina “vessament cerebral” i està produït pel trencament d’un vas sanguini del cervell (hemorràgies per causes no traumàtiques). El factor de risc més important és la hipertensió arterial.
Hi ha dues subcategories d’ictus hemorràgic, el cerebral i el subaracnoïdal. El primer afecta el parènquima encefàlic, que és un teixit constituït principalment per neurones i vasos sanguinis; en el segon, gran part del sagnat es localitza entre el cervell i les membranes que el recobreixen (meninges).
L’accident isquèmic transitori té lloc quan el flux de sang a una part del cervell s’atura per un breu període de temps. Es produeix una alteració temporal de la funció cerebral que sol durar menys d’una hora i no es produeix dany cerebral permanent. Les seves causes i símptomes són els mateixos que els de l’ictus isquèmic i confereix la mateixa gravetat.
Quines seqüeles pot deixar un ictus?
Les persones que hem tingut un ictus podem experimentar una gran varietat de limitacions i complicacions que poden dificultar la nostra recuperació. Després d’un ictus, un terç de les persones té una recuperació satisfactòria, un altre terç queda amb seqüeles greus i l’altre terç dels ictus són fatals.
El principal determinant de l’abast de les seqüeles posteriors a un ictus és la seva gravetat inicial, relacionada amb la grandària de l’artèria obstruïda i l’àrea del cervell lesionada. També és molt important rebre assistència sanitària urgent davant qualsevol sospita que nosaltres (o una altra persona) estiguem sofrint un ictus.
És important tenir en compte que, a més de la part física, també podem sofrir seqüeles psicològiques que poden necessitar atenció i tractament.
Les persones que hem sofert un ictus podem presentar les complicacions i seqüeles següents
Pèrdua de força, falta de coordinació, pèrdua del control del moviment i/o espasticitat (augment del to muscular que fa que els músculs estiguin contrets permanentment)
Aquests signes i símptomes tendeixen a millorar, encara que és possible que, malgrat la rehabilitació, la recuperació no sigui completa. És recomanable que ens mantinguem actius dins les nostres possibilitats i, en cas de persones totalment dependents, realitzar exercicis passius.
Propensió a caigudes
És un motiu pel qual és recomanable enfortir la musculatura i entrenar el nostre equilibri. També és aconsellable identificar i modificar aquells elements de la llar que puguin suposar-nos un risc de caigudes: retirar catifes, utilitzar cadires a la banyera/dutxa, col·locar agafadors i utilitzar calçat de sola antilliscant.
Trastorns visuals
En ocasions es produeix una pèrdua de visió de la meitat del camp visual (“hemianòpsia”) i no sempre les persones afectades som conscients que ens succeeix. Amb una mica d’entrenament, eix fonamental de la recuperació, aprenem a compensar girant el cap per mirar cap al costat afectat. Altres trastorns que poden aparèixer són: diplopia (visió doble), paràlisi o pèrdua d’agudesa visual.
Trastorns de la comunicació
Ens referim a problemes per emetre o comprendre el llenguatge (“afàsia”), per articular les paraules (“disàrtria”) o trastorn de la veu (“afonia”), per als quals convé dur a terme rehabilitació amb un logopeda. Pot dur anys recuperar la parla i no totes les persones la recuperam per complet. Podem aprendre noves formes de comunicar-nos efectivament utilitzant tauletes o pissarres, o algun sistema de fitxes o fotografies perquè puguem donar-nos a entendre.
Alteracions de la sensibilitat en el costat afectat
Poden manifestar-se amb formigueig, sensacions desagradables o falta de tacte, per la qual cosa hem de tenir especial cura per evitar cremades, talls i altres lesions sense adonar-nos-en.
Dolor
Pot presentar-se dolor en la meitat del cos afectat, és una de les complicacions més freqüents. Mantenir una analgèsia adequada (sempre pautada per un professional sanitari) ens ajudarà a alleujar el malestar que genera tenir dolor.
Disfàgia (dificultat per empassar)
Per a això podem modificar la textura de la dieta i/o utilitzar tècniques d’alimentació segures amb l’ús d’espessidors i una postura correcta. En els casos més severs pot ser necessària una sonda nasogàstrica (sonda que porta els aliments a l’estómac des del nas) o una gastrostomia (col·locació d’una sonda practicant un petit orifici a l’altura de l’estómac, des de la pell) en el cas que es prevegi que sigui necessària durant un llarg període de temps.
Incontinència urinària i/o fecal
Sol ser una seqüela transitòria encara que pot perdurar en persones amb seqüeles importants, i pot requerir sondatges vesicals o la utilització d’un bolquer.
Poden donar-se en qualsevol moment del procés. Cada fase implica unes dificultats diferents i l’adaptació a aquestes pot produir-nos símptomes.
En les fases inicials solen donar-se amb més freqüència problemes en el control d’impulsos (reaccions explosives, canvis bruscos i intensos d’humor, impulsivitat), i després van apareixent altres que tenen a veure amb l’adaptació a les circumstàncies (tristesa, frustració, preocupació, nerviosisme, irritabilitat).
Depenent de les àrees afectades per l’ictus poden alterar-se diferents capacitats mentals:
Alentiment en el processament de la informació: necessitam més temps per respondre o reaccionar.
Trastorns d’atenció: són els símptomes més freqüents. Poden aparèixer dificultats per concentrar-nos o per mantenir-nos atents en activitats llargues (una conversa, durant el visionament d’una pel·lícula, etc.).
Problemes de memòria: per exemple per recordar coses que hem fet o ens han dit, o per tenir presents les activitats que hem de realitzar (cites mèdiques, encàrrecs, etc.).
Pèrdua d’habilitats d’organització i planificació: per exemple, per cuinar plats complexos o per distribuir les activitats en un temps determinat.
Dificultats per orientar-nos en l’espai: per exemple al carrer.
COM, QUAN I PER QUÈ CONSULTAR?
Demana cita al teu centre de salut si
Acudeix a urgències si
Telefona al 112 immediatament si tu o algú pròxim presenta de manera sobtada:
Actua ràpid - telefona al 112
Quan venguis a la consulta, és útil preparar-te una mica per aprofitar-la millor:
Porta amb tu tota la informació que tenguis: anàlisis recents, informes mèdics o una llista de la medicació que prens actualment.
Apunta abans els teus dubtes, preguntes o preocupacions, encara que et semblin petites. Tot és important.
Si dus control de coses com el pes, la tensió, el sucre, el son o el que menges, porta’l per poder revisar-lo conjuntament.
No oblidis la targeta sanitària o algun document d’identificació.
8 FACTORS QUE PUC MODIFICAR PER MILLORAR LA MEVA CONDICIÓ COM A PERSONA QUE HA TINGUT UN ICTUS
Alimentació saludable
La dieta mediterrània és el major exemple i serà important reduir el consum de sal, augmentar els llegums, les fruites i les verdures. L’excés de greixos saturats endureix les artèries.
Activitat física regular
Realitzar exercici aeròbic moderat com caminar, nedar o muntar amb bicicleta almenys 30 minuts al dia ajuda a enfortir el teu cor. El sedentarisme endureix les artèries i dificulta la circulació sanguínia.
Control de pes
Mantenir un pes saludable redueix el treball del cor i alleuja les artèries. L’excés de greix abdominal sobrecarrega el cor i augmenta el risc d’infart.
No fumar
No fumar retarda la pèrdua de funció pulmonar i millora la supervivència, fins i tot en persones que han tingut un ictus. Vols intentar deixar de fumar?
Evitar l’alcohol
Evitar l’alcohol ajuda a prevenir danys en el cervell i millora la circulació. L’excés d’alcohol afebleix el múscul cardíac i eleva la pressió arterial.
Evitar l’estrès
L’estrès accelera el pols, eleva la tensió i pot provocar un ictus. La relaxació, respiracions profundes o activitats com ioga i taitxí poden ajudar a reduir l’estrès.
Prendre adequadament la medicació pautada i conèixer els seus efectes
Per poder gestionar els efectes secundaris i evitar abandonaments innecessaris.
VOLS ESTAR MILLOR?
3 RAONS PER SER PACIENT ACTIU/VA
Podràs ser més independent i millorar la teva autoestima
Podràs guanyar autonomia i millorar el dia a dia del teu problema de salut gràcies als coneixements i habilitats que adquiriràs participant en el Programa.
Et sentiràs millor
Podràs millorar el control de la teva malaltia aplicant els hàbits de vida saludables que promou el Programa.
Podràs compartir la teva experiència amb altres persones
Tindràs l’ajuda d’altres persones amb la teva mateixa malaltia i de professionals sanitaris per resoldre els teus dubtes i compartir experiències.
APUNTA’T A UN TALLER
Consten de 6 sessions per entendre i conviure millor amb la teva malaltia.
Tractarem els aspectes següents:
- Viure amb l’ictus
- Despertant emocions
- Afrontament de la malaltia i autocures
- Estil de vida i hàbits saludables
- Activitat física i tractament
- La realitat que m’envolta i complicacions de la malaltia
- Pla d’acció
