LA SALUT MENTAL
EN 8 PREGUNTES

És un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les capacitats pròpies, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i satisfactòria i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat.

D’acord amb aquesta definició de l’Organització Mundial de la Salut, “no hi ha salut sense la salut mental” i “la salut mental és una qüestió de tothom”.

És difícil separar la salut física de la salut mental, perquè estan interconnectades. Una mala salut física pot empitjorar la salut mental, de la mateixa manera que una bona salut mental protegeix la salut física i pot contribuir a la recuperació de les malalties.

Tenir una percepció positiva sobre el teu estat de salut mental normalment és un bon senyal. Sempre hi ha espai per millorar: planteja’t si t’estàs donant temps per desconnectar de la feina, per tenir cura de les teves relacions i les teves amistats i posar-hi límits quan ho necessitis, tenir aficions...

Tenir un estil de vida saludable consistent en una alimentació sana i practicar activitat física regular, i descansar i dormir a bastament, també t’ajudarà a sentir-te bé.

L’autocura física i mental afavoreix el nostre benestar: menjar sa, practicar activitat física, tenir una xarxa de suport suficient, aprendre a ser conscient dels teus sentiments i expressar-los, posar-te límits a tu mateix i als altres, mirar de solucionar les coses que depenen de tu i assumir que no tot allò a què t’enfrontes té solució, són eines que t’ajuden a tenir una bona salut mental.

Un entorn segur, on les necessitats bàsiques estan cobertes, sense amenaces ni violència, és fonamental per a la salut mental. Si el teu entorn no és segur, comenta-ho al metge del teu centre de salut, el qual et derivarà als serveis socials.

Descobreix què pots fer per sentir-te millor.

Un estrès breu, no gaire elevat i controlable pot ser positiu perquè estimula el teu cos i exercita la teva ment.

Un estrès elevat, constant i incontrolable pot afectar negativament la teva salut física i mental, fer baixar la teva autoestima, que et sentis indefens a llarg termini, amb poc control sobre el que t’envolta i de mal humor...

Esbrina què t’impedeix sentir-te bé.

Alegria, tendresa, gratitud, interès, orgull... són emocions positives que afavoreixen la gestió de l’estrès, faciliten el rendiment i milloren les relacions socials i la salut. En alguns casos, poden tenir conseqüències negatives. Per exemple, una eufòria excessiva.

Por, tristesa, ira, ansietat, fàstic... són emocions negatives que produeixen malestar psicològic, però són necessàries. Per exemple, tenir por davant una situació de perill. És important reconèixer-les i aprendre estratègies per afrontar-les, perquè quan es prolonguen en el temps poden produir malalties mentals.

Passar pena és inherent a la vida. Esforçar-te constantment per no fer-ho pot empitjorar la teva salut mental, reduir el ventall d’experiències, sentiments i sensacions que vius i, paradoxalment, augmentar el teu patiment.

Passar pena en situacions d’acord amb contexts que vivim no és patològic i és molt important permetre-ho. Si el teu patiment no és adaptatiu, no respon a allò que està passant en el teu entorn i es tracta d’un estat constant en la teva vida, afectarà negativament el teu benestar físic i mental.

Si tens aquests sentiments, parla’n amb el teu metge, el qual et derivarà a un professional especialitzat si ho has de menester.