ELS TRASTORNS
MENTALS

Els trastorns mentals són un grup variat de quadres clínics en què apareixen alteracions en els pensaments, la percepció de les coses, les emocions, els comportaments i les relacions amb els altres, d’acord amb la definició de l’Organització Mundial de la Salut.

Alguns exemples de trastorns mentals són la depressió, l’esquizofrènia, els trastorns de l’alimentació i els trastorns d’ansietat.

Depèn del tipus de trastorn desenvolupat. No hi ha una causa unívoca i concreta per a cap trastorn.

Hi pot haver una predisposició a patir certs trastorns, en la qual la biologia té un cert pes, però que es desenvolupin o no dependrà de moltíssims factors que actuen en conjunt al llarg de la vida de cada persona.

Una persona pot tenir una predisposició a patir TOC (trastorn obsessivocompulsiu), però hi ha múltiples esdeveniments que faran que el desenvolupament d’aquesta malaltia variï d’una persona a una altra.

Per això no es pot parlar de causes concretes per als trastorns mentals. En gran mesura, depenen de les circumstàncies i els esdeveniments que s’hagin viscut.

Els trastorns mentals els han de diagnosticar professionals de la salut mental, de la mateixa manera que les malalties físiques les diagnostiquen professionals sanitaris.

Si tens dubtes sobre si et passa qualque cosa, consulta-ho amb el teu metge de família perquè et derivi a un professional especialitzat, si ho has de menester. Igualment si es tracta d’una persona que coneixes.

L'ansietat és una combinació d'emocions, que es viuen de manera negativa, i que tenen lloc davant de la percepció d'una amenaça futura, generalment poc probable o sobredimensionada. A diferència de la por, que passa davant de situacions reals, l'ansietat ens posa en estat d'alerta sense tenir un perill real o imminent.

L’ansietat té un component subjectiu, o experiència interna de l’ansietat, com ara els pensaments negatius, la inquietud, etc.; un component més físic, en forma de taquicàrdies, mal de panxa..., i un component més expressiu, que consisteix en la manera com expressam individualment el component subjectiu i el físic.

Quan l’ansietat causa molt de malestar o afecta la feina o les relacions d’amistat, es pot parlar d’un trastorn d’ansietat.

Si te trobes en aquesta situació, consulta al teu metge de família, que t'ajudarà a trobar una solució.

Els atacs de pànic consisteixen en moments en què la persona té sobtadament una incomoditat i un malestar intensos.

Poden tenir un motiu més evident (si qualcú té molta por de les rates i topa amb una, per exemple), o poden ocórrer de manera més inesperada (tornant a casa de la feina mentre es condueix, sense haver fet res diferent a altres dies).

Durant aquests moments de malestar, es poden experimentar palpitacions, sudoracions, dificultat per respirar o altres símptomes físics; però també idees com la por de tornar boig, de morir-se o que pugui passar qualque cosa molt dolenta.

Si te trobes en aquesta situació, consulta al teu metge de família, que t'ajudarà a trobar una solució.

La tristesa és una emoció proporcional a una situació concreta que hem viscut o a alguna pèrdua que hem patit. Tothom ens hem sentit trists al llarg de la vida. Aquesta emoció no s’ha allargat gaire en el temps.

Les persones amb depressió experimenten aquesta tristesa la major part del dia, durant més temps, a més de culpa, falta d’interès pel que els agradava fer, problemes per dormir i altres símptomes relacionats.

La depressió pot ser molt incapacitant a l’hora de mantenir amistats, feines o tasques del dia a dia.

Si te trobes en aquesta situació, consulta al teu metge de família, que t'ajudarà a trobar una solució.

Somatitzar és expressar amb el cos un conflicte que no som capaços d’elaborar amb la paraula. La pell és un òrgan que tendeix a manifestar com ens sentim. De vegades, les granellades, picors, etc., són maneres que té el nostre cos de dir-nos que hi ha qualque cosa més profunda que no funciona.