Què és el càncer ginecològic?

Un factor de risc és tot allò que augmenta la probabilitat de tenir una malaltia. En el cas del càncer d’endometri són:

• Sobrepès i obesitat: és el factor de risc més important, si bé per sort, és modificable.
• Predisposició genètica: tenir antecedents de càncer d’ovari a familiars de primer grau, així com afeccions hereditàries com la síndrome d’ovari poliquístic o la síndrome de Lynch (càncer colorectal).
• Excés d’exposició a estrògens (hormones sexuals femenines).
• Primera menstruació abans dels dotze anys, menopausa després dels cinquanta-cinc anys o no haver estat embarassada mai.
• Diabetis: augmenta lleugerament el risc d'aparició d'aquest tumor.
• Terapia hormonal per al càncer de mama: el tractament amb el medicament «tamoxifè» pot augmentar el risc, tot i que els beneficis del tamoxifè per al càncer de mama superen el petit risc del càncer d'endometri.
• Radioteràpia a la zona pèlvica per una altra neoplàsia prèvia.

Per norma general existeixen cinc tipus de tractament:

• Cirurgia: és el tractament més freqüent i existeixen diferents tipus de cirurgia. Una vegada s’ha realitzat la cirurgia és possible que els professionals de la salut considerin necessari el tractament amb radioteràpia o amb teràpia amb hormones, quan ja han passat unes setmanes de la intervenció. A algunes ocasions la radioteràpia s’aplica abans de la cirurgia per ajudar a reduir el tumor abans d’extreure’l.
• Radioteràpia: és un tractament en què s’empren fotons per destruir les cèl•lules canceroses o per impedir que creixin.
• Quimioteràpia: és l’ús de fàrmacs que destrueixen o impedeixen el creixement de cèl•lules canceroses. Pot administrar-se per via endovenosa o per via oral.
• Teràpia hormonal: consisteix a prendre fàrmacs per reduir els nivells de determinades hormones a l’organisme. Com a resposta a això, les cèl•lules canceroses que depenen d’aquestes hormones per créixer, poden morir.
• Teràpia dirigida: és un tipus de tractament en el qual s’usen medicaments o altres substàncies per identificar i atacar cèl•lules canceroses específiques.

• Predisposició genètica: les dones que tenen o han tengut la mare, germana o filla afectades d’un càncer d’ovari tenen un risc 2- 3 vegades superior a desenvolupar la malaltia. Existeixen també síndromes que incrementen el risc de desenvolupar càncer d’ovari, com la síndrome de Lynch (càncer colorectal).
• Nul•liparitat: les dones que no han tengut fills tenen més risc de desenvolupar càncer d’ovari que les que n’han tingut. L’alletament matern per la seva banda, té un paper protector del càncer d’ovari.
• Edat: màxima incidència entre els 50-75 anys.

Generalment, el tractament per al càncer d’ovari és una combinació de cirurgia i quimioteràpia, a més d’existir la possibilitat de rebre teràpia hormonal i teràpia dirigida.

• Cirurgia: és el tractament principal a la majoria dels càncers d’ovari i existeixen diversos tipus de cirurgia.
• Quimioteràpia: és l’ús de fàrmacs que destrueixen o impedeixen el creixement de les cèl•lules canceroses. Pot administrar-se per via endovenosa o per via oral.
• Teràpia dirigida: és un tipus de tractament en el qual s’empren medicaments o altres substàncies per identificar i atacar cèl•lules canceroses específiques.
• Immunoteràpia: consisteix a l’ús de medicaments per estimular el sistema immunitari (de defensa) de la persona afectada, de manera que el seu sistema immunitari reconegui i destrueixi les cèl•lules canceroses amb més eficàcia.

• Infecció per virus papil•loma humà (VPH): és el factor de risc més important, ja que està implicat a quasi tots els casos de càncer de cèrvix.
• Antecedents sexuals: augmenten les probabilitats d’exposició al virus:
  • Ser sexualment activa a una edat primerenca (especialment menors de divuit anys).
  • Tenir múltiples parelles sexuals.
  • Tenir una parella considerada d’alt risc (qualcú amb infecció per VPH o que té múltiples parelles sexuals).
• Tabaquisme: les dones que fumen tenen aproximadament el doble de probabilitats de desenvolupar càncer de cèrvix en comparació amb les no fumadores, igualment passa amb les fumadores passives, que també tenen augmentat el risc de patir-ho.
• Tenir un sistema immmunitari dèbil o compromès: el sistema de defensa de l’organisme té un paper important per destruir les cèl•lules canceroses i retardar-ne el creixement i extensió.
• Ús prolongat d’anticonceptius orals: estudis d’investigació suggereixen que el risc de càncer de coll uterí sembla augmentar quan més temps s’està en tractament amb aquests anticonceptius, però el risc es redueix novament quan se suspenen i retorna al nivell de risc normal anys després d’haver-les suspès.

Els principals tractaments per al càncer de cèrvix són els següents:

• Cirurgia: es poden dur a terme diversos tipus de procediments en funció de l’estadi del càncer.
• Radioteràpia: és un tractament en el qual s’empren fotons per destruir les cèl•lules canceroses o per impedir que creixin.
• Quimioteràpia: és l’ús de fàrmacs que destrueixen o impedeixen el creixement de les cèl•lules canceroses. Pot administrar-se per via endovenosa o per via oral.
• Terapia dirigida: és un tipus de tractament en el qual s’empren medicaments o altres substàncies per identificar i atacar cèl•lules canceroses específiques.
• Immunoteràpia: consisteix en l’ús de medicaments per estimular el sistema immunitari (de defensa) de la persona afectada, de manera que el sistema immunitari reconegui i destrueixi les cèl•lules canceroses amb major eficàcia.
• Antecedents familiars de càncer de cèrvix: se sospita que existeix una tendència familiar de desenvolupar la malaltia causada per una condició hereditària que fa que algunes dones tenguin menys capacitat de lluitar contra la infecció per VPH que d’altres.