QUÈ ÉS UN ICTUS?
Un ictus és un trastorn brusc del flux de sang, per obstrucció o trencament d’un vas sanguini del cervell, que altera de forma transitòria o permanent la funció d’alguna regió de l’encèfal (òrgan que està situat al cap i que controla totes les funcions de l’ésser humà; el componen el cervell, el cerebel i el tronc encefàlic). Amb la lesió del vas sanguini, la circulació s’interromp i les cèl•lules nervioses de l’àrea del cervell afectada no reben oxigen, deixen de funcionar i moren al cap d’uns minuts.
Si el flux sanguini es deté més d’uns pocs segons, el cervell no pot rebre nutrients ni oxigen i es produeix la mort de les cèl•lules cerebrals que irrigava el vas sanguini afectat, la qual cosa causa un dany permanent.
Si, per contra, el vas sanguini que s’ha obstruït s’obre per si mateix ràpidament, els símptomes poden desaparèixer per complet i no deixar seqüeles. Se’n diu accident isquèmic transitori (AIT) i és un signe d’alarma que hi ha la possibilitat de patir un altre ictus a curt termini.
3 PREGUNTES SOBRE L’ICTUS
Quins són els símptomes d’un ictus?
Els símptomes d’un ictus poden aparèixer aïllats, encara que és més freqüent que n’apareguin diversos alhora. Es presenten de forma brusca i poden evolucionar de forma precoç cap a una millora, cap a l’empitjorament gradual o cap a l’establiment d’un dèficit màxim de forma immediata.
Quants tipus d’ictus hi ha?
Hi ha dos tipus principals d’ictus: l’ictus isquèmic i l’ictus hemorràgic.
L’ictus isquèmic es produeix quan una artèria que irriga sang al cervell es bloqueja per un coàgul de sang o pel dipòsit de partícules de sang sobre una placa d’ateroma (substància adherida a la paret del vas sanguini, el principal component del qual és el colesterol).
Això pot produir-se mitjançant diversos mecanismes:
Ictus aterotrombòtic
La hipertensió arterial, el colesterol alt, el tabaquisme, la diabetis o l’obesitat afavoreixen que en la capa més interna dels vasos es formin les plaques d’ateroma, que estrenyen les artèries progressivament. Sobre aquests dipòsits acaben produint-se lesions superficials que donen lloc a la formació de trombes sanguinis que taponen el vas i impedeixen que hi passi sang.
Ictus embòlic
Un coàgul es desprèn en alguna part del sistema circulatori, es trasllada al cervell i hi produeix l’obstrucció. Aquests trombes circulants poden provenir del territori arterial dels voltants o bé formar-se al cor a conseqüència de problemes cardíacs com arrítmies.
Ictus lacunar
La hipertensió és el principal factor de risc que afavoreix l’obstrucció de les artèries petites que irriguen estructures profundes del cervell.
L’ictus hemorràgic també se’l denomina «vessament cerebral» i el produeix el trencament d’un vas sanguini del cervell (hemorràgies per causes no traumàtiques). El factor de risc més important n’és la hipertensió arterial.
Hi ha dues subcategories d’ictus hemorràgic: el cerebral i el subaracnoidal. El primer afecta el parènquima encefàlic, que és un teixit constituït principalment per neurones i vasos sanguinis; en el segon, gran part del sagnat es localitza entre el cervell i les membranes que el recobreixen (meninges).
D'altra banda, també pot produir-se un accident isquèmic transitori
L’accident isquèmic transitori té lloc quan el flux de sang a una part del cervell es deté per un període de temps breu. Es produeix una alteració temporal de la funció cerebral, que sol durar menys d’una hora, i no es produeix dany cerebral permanent. Les causes i els símptomes són els mateixos que els d’un ictus isquèmic i comporta la mateixa gravetat.
Quines seqüeles poden deixar?
Les persones que hem tingut un ictus podem experimentar una gran varietat de limitacions i complicacions que poden dificultar la nostra recuperació. Després d’un ictus, un terç de les persones té una recuperació satisfactòria, un altre terç queda amb seqüeles greus i l’altre terç dels ictus són fatals.
El principal determinant de l’abast de les seqüeles posteriors a un ictus n’és la gravetat inicial, relacionada amb la grandària de l’artèria obstruïda i l’àrea del cervell lesionada. També és molt important rebre assistència sanitària urgent davant qualsevol sospita que nosaltres (o una altra persona) estiguem patint un ictus.
És important tenir en compte que, a més de la part física, també podem patir seqüeles psicològiques que poden requerir atenció i tractament.
Les persones que hem patit un ictus podem presentar les complicacions i seqüeles següents:
Pèrdua de força, falta de coordinació, pèrdua del control del moviment i espasticitat (augment del to muscular que fa que els músculs estiguin contrets permanentment)
Aquests signes i símptomes tendeixen a millorar, tot i que és possible que, malgrat la rehabilitació, la recuperació no sigui completa. És recomanable que ens mantinguem actius dins les nostres possibilitats i, en cas de persones totalment dependents, fer exercicis passius.
Propensió a caigudes
És un motiu pel qual és recomanable enfortir la musculatura i entrenar l’equilibri. També és aconsellable identificar i modificar aquells elements de la llar que puguin suposar un risc de caigudes: retirar catifes, fer servir cadires a la banyera o dutxa, col•locar agafadors i emprar calçat de sola antilliscant.
Trastorns visuals
De vegades es produeix una pèrdua de visió de la meitat del camp visual («hemianòpsia») i no sempre les persones afectades som conscients que ens succeeix. Amb una mica d’entrenament, eix fonamental de la recuperació, aprenem a compensar-ho girant el cap per mirar cap al costat afectat. Altres trastorns que poden aparèixer són: diplopia (visió doble), paràlisi o pèrdua d’agudesa visual.
Trastorns de la comunicació
Ens referim a problemes per emetre o comprendre el llenguatge («afàsia»), per articular les paraules («disàrtria») o trastorn de la veu («afonia»), pels quals convé dur a terme rehabilitació amb un logopeda. Pot costar anys recuperar la parla i no totes les persones la recuperam per complet. Podem aprendre noves formes de comunicar-nos efectivament amb tauletes tàctils o pissarres, o algun sistema de fitxes o fotografies perquè puguem fer-nos entendre.
Alteracions de la sensibilitat al costat afectat
Poden manifestar-se amb formigueig, sensacions desagradables o falta de tacte, per la qual cosa hem de tenir especial cura per evitar cremades, talls i altres lesions sense que ens n’adonem.
Dolor
Pot presentar-se mal a la meitat del cos afectat, és una de les complicacions més freqüents. Mantenir una analgèsia adequada (sempre pautada per un professional sanitari) ens ajudarà a alleujar el malestar que genera tenir dolor.
Disfàgia (dificultat per empassar)
Per a això podem modificar la textura de la dieta i fer servir tècniques d’alimentació segures amb l’ús d’espesseïdors i una postura correcta. En els casos més severs pot fer falta una sonda nasogàstrica (sonda que porta els aliments a l’estómac des del nas) o una gastrostomia (col•locació d’una sonda amb un petit orifici a l’altura de l’estómac, des de la pell) en el cas que es prevegi que sigui necessària un llarg període de temps.
Incontinència urinària i fecal
Sol ser una seqüela transitòria, per bé que pot perdurar en persones amb seqüeles importants, que requeriran sondatges vesicals o l’ús de bolquers.
Poden aparèixer en qualsevol moment del procés. Cada fase implica unes dificultats diferents i l’adaptació a aquestes pot produir-nos símptomes.
En les fases inicials hi sol haver més sovint problemes en el control d’impulsos (reaccions explosives, canvis bruscs i intensos d’humor, impulsivitat), i després apareixen d’altres, que tenen a veure amb l’adaptació a les circumstàncies (tristesa, frustració, preocupació, nerviosisme, irritabilitat).
Depenent de les àrees afectades per l’ictus, poden alterar-se diferents capacitats mentals:
Alentiment en el processament de la informació: hem de menester més temps per respondre o reaccionar.
Trastorns d’atenció: són els símptomes més freqüents. Poden aparèixer dificultats per concentrar-nos o per mantenir-nos atents en activitats llargues (una conversa, veure una pel•lícula, etc.).
Problemas de memoria: por ejemplo para recordar cosas que hemos hecho o nos han dicho, o para tener presentes las actividades que debemos realizar (citas médicas, recados, etc.).
Problemes de memòria: per exemple per recordar coses que hem fet o ens han dit, o per tenir presents les activitats que hem de fer (cites mèdiques, encàrrecs, etc.).
Pèrdua d’habilitats d’organització i planificació: per exemple, per cuinar plats complexos o per distribuir les activitats en un temps determinat.
Dificultats per orientar-nos a l’espai: per exemple al carrer.
7 FACTORS QUE PUC MODIFICAR PER A
MILLORAR LA MEVA CONDICIÓ COM A PERSONA QUE HA TINGUT UN ICTUS
És la mesura més eficaç. Retarda la pèrdua de funció pulmonar i millora la supervivència, fins i tot en persones que han tingut un ictus.
La dieta mediterrània és el nostre exemple més gran d'alimentació saludable. A més, és molt recomanable mantenir-se en un pes adequat.
Evitar ambients contaminats
Llocs on es fumi o es pugui produir inhalació de fums.
Vacunació
Es recomana seguir les indicacions del calendari vacunal de la Conselleria de Salut de les Illes Balears. Consulta amb el teu equip de salut.
Prendre adequadament la medicació pautada i conèixer-ne els efectes
Per poder gestionar efectes secundaris i evitar abandonaments innecessaris.
Reconèixer signes d’alarma d’un nou ictus o AIT
Per poder realitzar una atenció ràpida i evitar complicacions més greus.
VOLS ESTAR MILLOR?
3 RAONS PER SER UN/A
PACIENT ACTIU/VA
Podràs ser més independent i millorar la teva autoestima
Podràs guanyar en autonomia i millorar el dia a dia del teu problema de salut gràcies als coneixements i habilitats que adquiriràs si participes en el Programa
Et sentiràs millor
Podràs millorar el control de la teva malaltia en aplicar els hàbits saludables que promou el Programa
Podràs compartir la teva experiència amb altres persones
Tindràs l'ajuda d'altres persones amb la teva mateixa malaltia i de professionals sanitaris per resoldre els teus dubtes i compartir experiències.
APUNTA'T A UN TALLER
Consten de 6 sessions per entendre i conviure millor amb la teva malaltia.
Tractarem els aspectes següents:
Viure amb l'ictus
Despertant emocions
Afrontament de la malaltia i autocures
Estil de vida i hàbits saludables
Activitat física i tractament
La realitat que m'envolta i complicacions de la malaltia
Pla d'acció
