Què és la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple?

Com es diagnostica la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica?

El diagnòstic de fibromiàlgia l’ha de fer un professional mèdic. Es du a terme mitjançant els símptomes que expressam les persones afectades, ja que avui dia no hi ha cap prova que serveixi per diagnosticar-la. El professional mèdic fa una exploració física per confirmar la presència d’hipersensibilitat generalitzada a la palpació i excloure altres causes de dolor muscular. Convé fer una analítica sanguínia i un examen físic per descartar altres malalties.

Per diagnosticar la fibromiàlgia s’utilitzen els criteris que el 1990 i 2010 va establir el Col•legi Americà de Reumatologia (ACR):

• Índex de dolor generalitzat.
• Els símptomes han estat presents, en un nivell similar, durant els darrers tres mesos.
• La persona no té una altra malaltia que pugui explicar el dolor.

Para contemplar el diagnóstico de síndrome de fatiga crónica / encefalomielitis miálgica, los cuatro síntomas principales —descritos anteriormente— deben manifestarse durante, al menos, seis semanas en personas adultas y cuatro semanas en niños. Los pacientes deben presentar una reducción significativa en la capacidad de participar en actividades (laborales, educativas, sociales o personales) con respecto a los niveles previos a la enfermedad. Si el cuadro clínico persiste más de tres meses y, tras un estudio exhaustivo, no se han encontrado otras causas, se podrá establecer el diagnóstico de síndrome de fatiga crónica / encefalitis miálgica. Per considerar el diagnòstic de síndrome de fatiga crònica o encefalomielitis miàlgica, els quatre símptomes principals —descrits anteriorment— han de manifestar-se durant, almenys, sis setmanes en persones adultes i quatre setmanes en infants. Els pacients han de presentar una reducció significativa en la capacitat de participar en activitats (laborals, educatives, socials o personals) amb relació als nivells previs a la malaltia. Si el quadre clínic persisteix més de tres mesos i, després d’un estudi exhaustiu, no se n’han trobat altres causes, es pot establir el diagnòstic de síndrome de fatiga crònica o encefalitis miàlgica.

Com es tracten la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple?

El tractament d’una persona amb fibromiàlgia ha de ser individualitzat per a cada pacient i multidisciplinari (medicina, infermeria, psicologia, fisioteràpia o altres professionals si fos necessari), i combinar alguns medicaments amb teràpies com la relaxació, el ioga, el mindfulness, etc., a més de dur hàbits de vida saludables, com ara una dieta equilibrada i horaris de son i exercici físic regulars. A més, també és necessària l’educació en neurociència del dolor o, com a mínim, una educació o formació per a les persones que tenim fibromiàlgia que inclogui l’enfrontament actiu de la malaltia, informació, posar a la nostra disposició els recursos disponibles, etc. L’objectiu del tractament és alleujar els símptomes i mantenir les capacitats funcionals de les persones que en patim, a fi d’impedir que es deteriori la nostra qualitat de vida o que es deteriori tan poc com sigui possible.

Per al tractament d’una persona amb síndrome de fatiga crònica, que és també una malaltia crònica com la fibromiàlgia, una atenció per part d’un equip multidisciplinari amb una perspectiva compassiva o pal•liativa pot marcar una gran diferència en l’experiència de la persona afectada. És molt important que l’enfocament per part dels professionals de la salut sigui ajudar la persona a reconèixer les seves capacitats i així poder valorar què té a mà per manejar més bé la malaltia, rebre educació sobre la malaltia, aprendre a dosificar i controlar el ritme de les activitats físiques, cognitives i emocionals per conservar l’energia, aplicar un tractament farmacològic dels símptomes cautelós i, per a la reincorporació de l’activitat física, és molt important comptar amb l’assessorament especialitzat.

Fins ara no hi ha un tractament curatiu per a la SQM. La millor opció és rebre un tractament personalitzat en mans d’un equip multidisciplinari, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb aquesta malaltia, que estigui basat a evitar l’exposició als agents desencadenants, alleugerir els símptomes i complementar si és necessari amb canvis a la dieta, suplements nutricionals, aprenentatge de tècniques d’afrontament de la malaltia.