SENYALS D'ALERTA
DEL SUÏCIDI
La majoria de la gent que mor per suïcidi mostra dos o més senyals dins un període de dos mesos abans de suïcidar-se.
És important conèixer aquests senyals d’alerta per poder detectar i mirar de rescatar una persona, però és important tenir en compte que la millor manera de saber si una persona està en risc de suïcidi és demanar-li-ho. Els senyals d’alerta no són determinants.
13 SENYALS D’ALERTA
QUE HAS CONÈIXER
-
La persona parla del desig de morir
Pareix una obvietat, però amb massa freqüència subestimam aquests comentaris. El 90% de les persones que han mort per suïcidi ho deuen haver dit d’alguna manera: “m’agradaria tancar els ulls i deixar de sentir”, “és millor morir”, “vull posar fi a tot això”, “de vegades pens que morir és la millor opció”, “vull morir-me”, ...
-
Fa comentaris negatius sobre el seu futur
La desesperança, pensar que no hi ha solució als nostres problemes, és un dels factors precipitants més importants, juntament amb la ruptura de vincles afectius. És comú sentir frases del tipus: “no canviarà res”, “cada vegada tot va pitjor”, “tot continuarà igual”, etc.
-
Romp vincles
La ruptura de vincles, juntament amb el sentiment de desesperança, és un altre dels factors precipitants més importants. Pot expressar-ho amb frases del tipus: “som una càrrega per als altres”, “estaran millor sense mi”, “passaran pena un temps, però després serà millor per a tots”, ...
-
S'expressa negativament sobre si mateix sobre la seva vida
“Som un inútil”, “per què viure si la vida és això?”, “la meva vida no té sentit”, “estic cansat de lluitar”, “ningú no m’estima”, etc.
-
Fa comentaris verbals o escrits de comiat
Podria dir-ho amb expressions del tipus: “esper que em perdoneu per això que faré”, “ja no haureu de preocupar-vos per mi”, “gràcies per haver estat aquí”, “no estic enfadat amb tu i et perdon”, etc.
-
Manifesta canvis bruscs de conducta
La persona mostra desinterès per les activitats quotidianes o es mostra diferent al que és habitual (decaiguda, o agressiva i nerviosa, o freda i distant), experimenta canvis en els hàbits d'higiene, alimentació o son (menja poc o molt, dorm poc o gens, o dorm massa), augmenta significativament la seva irritabilitat, alterna períodes de calma sobtada després d’una gran agitació, s’aïlla, …
És important assenyalar que en infants i adolescents el símptoma principal d’una depressió no és la tristesa, sinó la irritabilitat (sortides de to, cops de porta, enuigs sense sentit...).
-
Es lesiona
Pot passar que apareguin o que s’incrementi el nombre de ferides o talls en qualque zona del cos. També pot donar-se una conducta de risc (conducció temerària, augment del consum de drogues o alcohol, jugar amb el perill, ...).
Fer-se mal a un mateix no sempre significa un intent de suïcidi. És un signe de gran dolor emocional i necessitat d'ajuda. Els pensaments suïcides poden ser-hi presents o no. Hi ha por de ser rebutjat o que els altres pensin que està boig per autolesionar-se. No jutgis mai la persona afectada.
-
Consulta a internet com llevar-se la vida
En el seu historial de cerques poden aparèixer pàgines amb informació sobre com aconseguir medicaments, mètodes de suïcidi, etc.
-
Regala coses molt personals sense motiu aparent a una altra persona
Pot lliurar la seva mascota una altra persona, fer un testament, arreglar una herència, ...
-
Tanca assumptes pendents
Això pot ser des de resoldre problemes fins a reconciliar-se amb qualcú amb qui no es parlava des de feia temps, per exemple.
-
Es queixa de la seva salut física
L’estrès emocional es pot manifestar mitjançant mals de cap, musculars, de les articulacions, d’esquena, problemes gastrointestinals i altres problemes físics.
-
Millora sobtadament el seu estat emocional
Aquest senyal d’alerta és molt difícil de detectar perquè la persona aparenta haver sortit de la crisi. La persona que es mostra molt feliç o serena de sobte, sense motiu aparent, després de sentir-se trista i aïllada, pot ser que en realitat hagi pres la decisió de passar a l’acte. El canvi d’estat emocional es deu al fet que la seva ment ha trobat “la solució” al seu patiment.
-
Té entre 12 i 29 anys
L’adolescència és un període de transició difícil tant per als mateixos adolescents com per als pares i els altres familiars. Hem d’estar atents a idees preconcebudes errònies, com ara que les alteracions de l’estat d’ànim i la irritabilitat són situacions normals en aquesta fase de la vida. No s'han de subestimar mai.
