QUÈ ÉS EL DOLOR?

El tractament farmacològic constitueix un component necessari, encara que per si sol no basta per assolir els objectius plantejats. La seva tria depèn de la mena de dolor que es presenta.

Podem practicar algunes de les següents teràpies pel nostre compte, però també podem ajudar-nos de professionals de la psicologia que ens orientin personalment sobre quina és la més adequada per a la nostra situació concreta i que ens ajudin a dur-les a terme.

• 
  Relaxació

  El dolor provoca tensió i ansietat, cosa que, alhora, augmenta el mateix dolor. La relaxació, en reduir la tensió muscular, ajuda a alleujar-lo o evita que empitjori, per la qual cosa és una tècnica efectiva per tal de minvar el dolor crònic, si es practica regularment. Vull relaxar-me

• 
  Teràpia d’acceptació i compromís

  Es basa en acceptar el patiment i, per tant, en deixar a un costat l’evitació com a estratègia d'afrontament. S’ha comprovat que les persones que accepten més el seu dolor puntuen més baix en intensitat de dolor, presenten menys emocions negatives i gaudim d’una qualitat de vida més bona. Vull relaxar-me amb exercicis d'atenció plena

• 
  Escriptura emocional

  Es tracta de posar per escrit els pensaments o les emocions que no podem expressar de forma verbal. En escriure’ls, veim més clarament quines són les nostres emocions i no en quedam presoners.

• 
  Teràpia cognitivoconductual

  És una mena de teràpia psicològica a la que, per mitjà de l'ajuda d’un psicoterapeuta, es duen a terme sessions que ens ajuden a ser més conscients dels nostres pensaments negatius, de forma que aconseguim ser més resolutius en situacions adverses, com és tenir dolor crònic.

• Comunicau-nos amb la nostra parella. És la base d’una bona relació.
• Teniu en compte el punt d’efecte més elevat de la medicació, de forma que es minimitzi el dolor i el cansament.
• Teniu cura del vostre cos: cercau espais i moments per a l’autoexploració, sols o en parella, i relacionau-nos amb els vostres pensaments de manera saludable. També és important connectar amb el vostre cos, sense veure’l únicament com un cos dolgut, per tal d’evitar associar-lo amb patiment. A més, podeu tenir cura de la vostra pell, arreglar-vos i prestar-vos atenció personal. Arreglar-se és el començament de l’èxit.
• Estimulau del desig: jugau amb la insinuació i amb la seducció (música provocadora, temperatura ambient adequada, roba sexi, etc.). Enriquir l’erotisme redueix les sensacions que són doloroses i dona pas a altres que són agradables. Preparar-se per a l’encontre sexual incrementa el desig.
• Trobau la posició: feis ús de coixins. Si és necessari, pot ser útil dutxar-vos amb aigua calenta abans de la relació.
• Emprau ajudes per a la relació: lubricants, juguetes sexuals, jocs eròtics, etc.
• Identificau els problemes concrets de la relació sexual: por a no ser atractius per deformacions físiques, por a l’increment del dolor en practicar sexe, etc. Sigueu conscients que la conducta sexual inclou jocs, desitjos, excitació, proximitat i intimitat i no només acompliment i orgasme.
• Sol·licitau ajuda al vostre professional de confiança, que podrà orientar-vos i ajudar-vos perquè milloreu la vostra salut sexual. La sexualitat és un tema que ha de ser escomès.
• Potenciau la comunicació sincera amb la vostra parella, tant en l'esfera sexual com en l'afectiva. És clau compartir pors, desitjos, necessitats i expectatives. Afrontau les dificultats positivament, cercau punts de trobada i fomentau estratègies d'adaptació i de solució. Parlar pot ser la medicina més bona.