Es recomana prendre fruita seca almanco tres pics a la setmana, la quantitat corresponent a un grapadet amb la mà tancada. És preferible triar la fruita seca crua i torrada, i evitar la fregida i salada.

Recorda que són aliments molt saludables però rics en calories; per això, quan en mengis agafa només la quantitat recomanada i deixa la bossa al rebost.

La fruita seca i les llavors aporten un alt contingut en greixos cardiosaludables. També aporten fibra, proteïnes, minerals com el zinc, magnesi, fòsfor, coure, calci, i seleni, vitamines del grup B i E i altres antioxidants.

El seu contingut en nutrients s’ha associat a una reducció del risc de patir diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i també amb el manteniment d’un pes saludable, sense que aquesta ingesta suposi un risc per al sobrepès o l’obesitat, sempre en el context d’una alimentació saludable i un estil de vida actiu.

La fruita seca com les ametlles, nous o avellanes, i també les llavors de gira-sol, carabassa, sèsam, etc., són aliments tradicionals als pobles de la conca mediterrània.

La fruita seca torrada pot alterar part dels seus greixos, perquè són molt sensibles a la calor, tot i que el fet de torrar-les hi aporta aromes més intensos i en facilita la masticació.

Es pot prendre entre hores, sola, amb fruita fresca o llet fermentada com el quefir o el iogurt, també formant part de plats d’hortalisses crues o cuinades. La fruita seca s’incorpora en molts plats de la cuina tradicional mediterrània; es pot afegir picada o mòlta (com a espessidor), al costat de espècies i herbes aromàtiques (en les picades) a salses, a arrebossats i guisats de peix, carn o verdures, o a les ensalades.

Per a persones grans amb problemes de masticació o per a nins infants de 2 a 4 anys, convé moldre-la o picar-la per a facilitar-ne el consum i evitar ennuegaments. L’al•lèrgia a la fruita seca és una de les al•lèrgies alimentàries més freqüents i pot arribar a l’1 % de la població general.

Els antioxidants són un grup de nutrients i substàncies fitoquímiques que contribueixen a disminuir l’estrès oxidatiu. L’oxidació és el procés mitjançant el qual extreim l’energia dels aliments. En aquest procés es produeixen radicals lliures, l’acumulació dels quals és dolenta per a l’organisme. Els antioxidants podrien tenir un paper rellevant en la reducció del risc de malalties cròniques, perquè neutralitzen els radicals lliures.
Els nutrients antioxidants són la vitamina C (fruita i hortalisses), la vitamina E (oli d’oliva, fruita seca i llavors), el seleni (peixos, ous, fruita seca, cereals integrals), el zinc (peixos, cereals integrals, fruita seca, etc.), el manganès (llegum, fruita seca, cereals integrals, fruita i hortalisses), el coure (llegum, peix, marisc i fruita seca) i la vitamina B2 (lactis, carn, ous, peix).
Les substàncies fitoquímiques amb acció antioxidant són molt nombroses, però en la fruita i hortalisses destaquen els carotens (les de color vermell i ataronjat), antocianines (les de color morat), flavonoides, polifenols, glucosinolats (cols), quercetina i al•licina (alls, cebes, porros), etc. Algunes d’aquestes substàncies s’aprofiten millor quan es cuinen amb una mica d’oli d’oliva, aquest és el cas dels carotens propis de la tomàtiga, quan es fa en forma de sofregit.
Prendre cada dia almanco cinc racions entre fruita i verdures assegura una àmplia varietat de nutrients i substàncies amb acció antioxidant, que es completen amb la resta d’aliments propis de la dieta mediterrània.