LA DIETA MEDITERRÀNIA
EN 9 PREGUNTES

La dieta mediterrània és un conjunt d’hàbits alimentaris i d’estil de vida tradicionals de les regions mediterrànies. L’alimentació mediterrània es defineix com un model d’alimentació molt variat, basat principalment en productes frescs, locals i de temporada. S’acompanya d’un estil de vida actiu i de la socialització en la preparació, el moment dels àpats i les sobretaules. El plaer de menjar és clau, i requereix un aprenentatge i exposició a aliments saludables des de la infància.

La dieta mediterrània és el patrimoni resultant de mil•lennis d’intercanvis a la conca mediterrània, que han definit i caracteritzat la cultura alimentària i els estils de vida dels països d’aquesta regió. El terme “Mediterrani” procedeix de el llatí "mediterraneus", que significa "“mar entre terres"”. La marcada estacionalitat dels aliments produïts en aquesta zona ha contribuït a la varietat alimentària de la dieta que, alhora, s’associa a un menor impacte mediambiental.

La dieta mediterrània s’associa a la prevenció de malalties cardiovasculars (infart, ictus, etc.), hipertensió, diabetis i càncer. Una dieta mediterrània juntament amb un estil de vida actiu pot ajudar les persones a aconseguir i a mantenir una bona salut i a reduir el risc de patir malalties cròniques en qualsevol etapa de la vida. Els resultats de l’estudi PREDIMED, en el qual participen investigadors de les Illes Balears, han posat de manifest que seguir la dieta mediterrània s’associa a una major esperança de vida.

El patró dietètic mediterrani presenta un menor impacte mediambiental a causa de l’alt consum de verdures i moderat de productes d’origen animal. La dieta mediterrània no només és un model cultural, sinó també un patró alimentari saludable i sostenible.

La ingesta abundant de greixos procedents majoritàriament de l’oli d’oliva i d’altres aliments com olives, fruita seca i llavors oleaginoses fan única la dieta mediterrània en comparació amb altres patrons d’alimentació saludable, com són la dieta japonesa, la vegetariana o la dels països nòrdics.

Un altre distintiu clau és que ajusta la gastronomia a la temporalitat dels aliments disponibles en les diferents estacions, i això suposa una varietat àmplia de receptes gustoses tant per a cada dia com per a les festivitats culturals i religioses, dies en què es consumeixen aliments especialment rics en greixos i sucres, juntament amb altres combinacions dels que s'utilitzen diàriament. L’excés en dies puntuals durant l’any no afecta la dieta diària, que és la que realment té la capacitat d’influir en la nostra salut.

Una manera ràpida de saber el grau de seguiment o adherència a la dieta mediterrània és respondre un senzill qüestionari de catorze punts que es va desenvolupar en l’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània).

Una persona segueix la dieta mediterrània si:

• Consumeix cada dia tres racions de fruita de temporada i almanco dues de verdura (una en cru, com l’ensalada, i una altra de cuinada) i grans integrals i derivats com el pa;
• Tres pics cada setmana, llegum, peix o marisc i fruita seca;
• Menys de tres pics per setmana carn (triant preferentment les d’au i conill) i molt ocasionalment embotits i carn freda, dolços i pastisseria, begudes ensucrades o greixos d’origen animal (mantega, margarina).
• • L’oli d’oliva verge extra és el que s’usa per menjar i cuinar, i també és típic l’ús del sofregit de tomàtiga i verdures per cuinar.

La dieta mediterrània va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 2010 com a cultura alimentària que equilibra les persones amb el seu entorn natural i amb el seu món social i cultural. Un estil de vida que té molts beneficis per a la salut de les persones i de l’entorn, i que cal salvaguardar pel bé de les generacions futures i del planeta. La dieta mediterrània es considera un llegat que hem de mantenir i transmetre a les generacions següents.

Els aliments frescs, com la fruita, la verdura, la fruita seca, el llegum, etc., i altres de processats, com l’oli d’oliva o el pa, són aliments bàsics en la dieta mediterrània. És important que es conreïn a prop d’on es consumeixen, perquè les condicions de recollida, emmagatzematge i transport, per exemple, en la fruita i verdura fresques, en poden determinar la qualitat sensorial i nutritiva, la durabilitat i l’empremta mediambiental associada al transport.

Amb el consum d’aliments frescs i processats produïts a la rodalia contribuïm al desenvolupament local, a protegir la biodiversitat de varietats autòctones, a la sostenibilitat del sistema alimentari i també a facilitar l’accés a preus justs per als productors i consumidors. Consumir aliments de temporada i produïts en l’entorn de proximitat és un dels principis bàsics de la dieta mediterrània.

La sobirania alimentària és la capacitat de cada poble per definir les pròpies polítiques agràries i alimentàries, d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la seguretat alimentària i nutricional. Això implica la protecció del mercat domèstic contra els productes excedentaris que es venen més barats en el mercat internacional, i contra la pràctica de la venda per sota dels costs de producció.

Al setembre de 2015, 193 països (entre els quals, Espanya) van aprovar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS constitueixen una agenda de 17 punts, i 3 d’aquests tenen una relació directa a favor de sistemes alimentaris sostenibles i dietes saludables:

• ODS 2: Posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible.
• ODS 3: Garantir una vida sana i promoure el benestar de tots a totes les edats.
• ODS 12: Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.

La dieta mediterrània és un model dietètic que genera menys gasos d’efecte hivernacle que d’altres dietes en què predominen els aliments d’origen animal o aliments altament processats, a causa de l’origen vegetal dels aliments més rellevants, lligats tots a la temporalitat i al consum de proximitat. A més, els aliments clau de la dieta mediterrània requereixen menys recursos hídrics i menys consum de territori, per aquest motiu una major adherència a la dieta mediterrània reverteix no solament en la nostra salut, sinó també en la salut del planeta.

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) defineix l’alimentació sostenible com “aquella amb baix impacte ambiental que contribueix a la seguretat alimentària i nutricional, i a una vida saludable per a les generacions presents i futures. L’alimentació sostenible protegeix i respecta la biodiversitat i els ecosistemes, és culturalment acceptable, accessible, econòmicament justa i assequible; nutricionalment adequada, segura i saludable, alhora que optimitza els recursos naturals i humans”. La dieta mediterrània protegeix la salut i el medi ambient. Per tant, és una dieta sostenible.

La sostenibilitat dels sistemes alimentaris requereix la implicació de tots els agents socials, des de les administracions públiques a la indústria agroalimentària, però el consumidor és un agent clau en la sostenibilitat per la capacitat que té de fer canvis en la seva alimentació cap a patrons més saludables i sostenibles, amb el menor malbaratament possible d’aliments.