MITES I FALSES CREENCES SOBRE
EL SUÏCIDI

No. De la mateixa manera que preguntar a una persona si fuma o beu no augmenta el risc que fumi o begui, preguntar-li si se sent com una càrrega, si voldria deixar de patir d’una vegada o si li ha passat pel cap voler estar mort no la induirà al suïcidi. És l’única manera que tenim d’ajudar-la.

En parlar amb aquesta persona, l’ajudam a sortir de l’aïllament en què es troba, obrim un canal de comunicació que ajudarà a disminuir la seva ansietat i el seu sentiment de solitud. Això pot fer-la veure que necessita ajuda i és l’única manera de poder rescatar-la.

No. La major part de persones que han intentat suïcidar-se han manifestat prèviament la intenció de fer-ho mitjançant paraules, amenaces, gests o canvis de conducta, allò que solem anomenar “manipulació o tocs d’atenció”.

No cal llevar importància a aquests tocs d’atenció. De vegades la persona no sap expressar la magnitud del seu dolor o no té una altra manera de fer-ho. Per això, l’expressió de desig de posar fi a la vida sempre és un indicador d’alt risc.

No. Els suïcidis sense avís previ són rars. La major part de les persones que se suïciden ho manifesten amb més o manco claredat. Per això és important prestar atenció als senyals d’alerta.

Sí, el suïcidi es pot prevenir. És important que les persones de l’entorn familiar, sanitari, educatiu i laboral identifiquin els senyals d’alerta i actuïn quan es produeixin.

No. La realitat és que el suïcidi és multicausal. Els problemes greus o no greus -o la suma de diversos- no en són la causa directa. Té un paper important la percepció de la persona que els pateix i molts altres factors.

No hem de jutjar mai la validesa del dolor que sent una altra persona. Valorar des del nostre punt de vista allò que per a altres pot ser greu o més poc greu pot dur a subestimar el dolor que els pot causar.

Això pot fomentar l’aïllament, la sensació de no ser compreses i que ocultin el patiment, especialment en la infantesa i adolescència.

El que vol realment la persona amb conducta suïcida és deixar de patir, és a dir, alliberar-se definitivament del patiment que sent. Vol morir perquè no vol continuar vivint d’aquesta manera.

Els sentiments sobre la vida o la mort són confusos, ambivalents. Els sentiments de vida i de mort es mesclen i aquests darrers poden arribar a imposar-se.

En dir-li que “tot passa i tot s’arriba a resoldre” pot semblar-li que banalitzam el seu problema. Una frase com “la veritat és que això que m’expliques és molt trist. Hi ha moments en què pareix que no veim la sortida, però això no vol dir que no n’hi hagi...” pot ser més útil.