MITES I FALSES CREENCES SOBRE
EL SUÏCIDI

Parlar de com es sent una persona i fer preguntes obertes i directes permet oferir suport i acompanyament. Demanar, si està patint intensament, si se sent una càrrega o si ha pensat en deixar de viure, obre una opotunitat per escoltar i comprendre la seva situació. La conversa crea un espai de confiança, afavoreix la connexió amb els demés, disminueix la sensació de soledat i ajuda a expressar emocions que puguin ser difícils de compartir. Aquesta primera passa pot facilitar que la persona reconegui que necessita ajuda i accedir al suport adequat.

No. La majoria de persones que han intentat suïcidar-se han manifetat prèviament la intenció de fer-ho, a través de paraules, amenaces, gestos o canvis de conducta. Expressar el desig de posar fi a la vida és un senyal important que ha de ser escoltat i s'ha de prendre seriosament. Posar agtenció, oferir suport i facilitar un espai d'escolta, pot ajudar a comprendre el malestar de la persona i afavorit l'accés a l'ajuda necessària.

No. Els suïcidis sense avís previ són rars. La major part de les persones que se suïciden ho manifesten amb més o manco claredat. Per això és important prestar atenció als senyals d’alerta.

Sí, el suïcidi es pot prevenir. És important que les persones de l’entorn familiar, sanitari, educatiu i laboral identifiquin els senyals d’alerta i actuïn quan es produeixin.

La realitat és que el suïcidi és multicausal. Els problemes greus o no greus -o la suma de diversos- no en són la causa directa. Té un paper important la percepció de la persona que els pateix i molts altres factors.

No hem de jutjar mai la validesa del dolor que sent una altra persona. Valorar des del nostre punt de vista allò que per a altres pot ser més greu o menys greu pot dur a subestimar el dolor que els pot causar.

Això pot fomentar l’aïllament, la sensació de no ser compreses i que ocultin el patiment, especialment en la infantesa i adolescència.

El que vol realment la persona amb conducta suïcida és deixar de patir, és a dir, alliberar-se definitivament del patiment que sent. Vol morir perquè no vol continuar vivint d’aquesta manera.

Els sentiments sobre la vida o la mort són confusos, ambivalents. Els sentiments de vida i de mort es mesclen i aquests darrers poden arribar a imposar-se.

En dir-li que “tot passa i tot s’arriba a resoldre” pot semblar-li que banalitzam el seu problema. Una frase com “la veritat és que això que m’expliques és molt trist. Hi ha moments en què pareix que no veim la sortida, però això no vol dir que no n’hi hagi...” pot ser més útil.