LES DIETES EN
7 PREGUNTES

Per respondre aquesta pregunta hauríem precisar quin és el miracle que esperam que passi. Si el miracle és perdre pes ràpidament i sense gaire esforç, caldria respondre que sí. Hi ha una família de dietes basada en la ingesta gairebé exclusiva de proteïnes i greixos que produeix una baixada ràpida de pes. Però tot té un preu.

Aquest tipus de dietes pot tenir riscs greus per a la salut perquè pràcticament desapareix el consum de fruita, verdura i hortalisses, cereals i llegum. Aquesta forma de menjar és cara i completament aliena a la nostra cultura. A la fi s’arriba a abandonar i el miracle desapareix.

Los kilos se recuperan con la misma velocidad que se habían perdido, incluso puede haber un rebote y acabar con más peso que al principio. Menos salud, decepción y más peso es el resultado más probable. Nuestra propuesta es más realista y satisfactoria: perder peso mejorando tus hábitos, comiendo mejor sin renunciar a tu cultura y al placer de comer, haciendo más actividad física… En suma, tomando el control de tu propio cuerpo y haciendo realidad el origen griego de la palabra “dieta”: forma de vivir. Els quilos es recuperen amb la mateixa velocitat que s’havien perdut, fins i tot pot haver-hi un rebot i arribar a tenir més pes que al principi. Més poca salut, decepció i més pes és el resultat més probable. La nostra proposta és més realista i satisfactòria: perdre pes millorant els teus hàbits, menjant més bé sense renunciar a la teva cultura i al plaer de menjar, fent més activitat física... En definitiva, prenent el control del teu cos i fent realitat l’origen grec de la paraula “dieta”: forma de viure.

Si no ets una persona experta en nutrició, pots confondre’t en mirar al web els diferents tipus de dietes per amagrir-te. En aquest apartat et donarem la informació suficient per classificar les dietes que trobis en tres grans famílies:

Si decideixes fer una dieta per amagrir-te, el primer pas és fixar els objectius de pèrdua de pes: quant et vols aprimar i en quant de temps. La ciència disponible diu que, sense importar el tipus de dieta, allò que farà que la dieta sigui un èxit o no és el compliment. Per aquesta raó és recomanable fixar els objectius en dos temps:

1) Pèrdua de pes. Sol ser raonable perdre el 10 % del pes inicial en un termini mínim de dos quilos per mes.
2) Manteniment supervisat del pes. Ha de durar almanco el mateix que la fase de pèrdua.

Una persona que pesa 80 quilos i en vol perdre 8 hauria de tenir especial cura durant 8 mesos (4 mesos per perdre els quilos i 4 per mantenir la pèrdua).

Si en aquest temps no canvies els hàbits i aprens a menjar seleccionant adequadament els aliments, el més probable és no solament que recuperis el pes inicial, sinó que el superis.

Per tant, per assegurar una pèrdua mantinguda de pes hem de canviar els hàbits, i aquest procés vol temps. No importa que un mes no hi hagi pèrdua: el manteniment del pes i el balanç negatiu des de l’inici sempre és un èxit que cal celebrar.

Sí. Quan planificam el que compram, el que menjam, com cuinam, quan ens donam permís per saltar-nos la dieta, evitam tots aquests moments en què menjam per impuls (quan estam avorrits, trists...).

Sigui quin sigui el tipus de dieta que hagis escollit, fer un menú setmanal i ajustar-t’hi és un instrument de màxima utilitat.

Et permet fer la senalla de la compra i comprar només allò que necessites, negociar en família el que es menjarà a casa, innovar a la cuina introduint receptes que no hagis tastat abans, dissenyar menús saludables per a celebracions i dies de festa.

Fins i tot, si guardes els menús diaris del teu pla, també els pots compartir per transmetre la teva manera de perdre pes i mantenir-lo.

Si surts a menjar fora pots fer dues coses:

1ª) Saltar-te la dieta i donar-te un dia de vacances: allò que s’engreixa o s’aprima no depèn d’un dinar sinó d’un esforç mantingut durant el temps. La bàscula t’indicarà si ho estàs fent bé. Les transgressions han de ser comptades, i millor si són planificades (tal dia faré tal cosa).

2ª) Menjar fora, però de dieta. Si fa algun temps que fas una dieta hipocalòrica ja coneixes la quantitat de calories que té cada aliment, quins plats de bar o restaurant són bombes calòriques i quins podries menjar sense problemes. Si fas una dieta de baixa càrrega glucèmica també en saps prou per seleccionar un menú apropiat.

Si estàs en temporada de festes o de celebració, l’instrument més potent és anticipar les possibles transgressions alimentàries i planificar. Nadal no comença quan s’encén la il•luminació i ni s’acaba per Sant Antoni. Identifica els dies en què estaràs de festa, decideix el marge de quilos que et permetràs guanyar, vigila amb la bàscula (sense obsessions) com es va complint el pla.

Quan arribi la festa pots fer dues coses: 1ª) Saltar-te la dieta i donar-te un homenatge. El que s’engreixa o s’amagreix no depèn d’aquell dia, sinó d’un esforç mantingut durant el temps.
2ª) Fer menjar de festa que no engreixi. Et ve de gust be rostit amb guarnició de carabassó, albergínia, tomàtiga i pebre? Per ventura marisc bullit o a la planxa? Hi ha opcions mediterrànies de festa molt saludables.

L’increment de l’activitat física és un complement necessari, però no suficient, en qualsevol pla per perdre quilos. La pràctica d’activitat física augmenta el to vital i la seguretat en nosaltres mateixos, ens fa ser més optimistes per afrontar les situacions difícils amb més empenta, i a més consumeix calories, cosa que és especialment important en la fase de manteniment del pes aconseguit.

Una creença errònia és pensar que l’exercici sense dieta aprima. Si qualcú que no fa dieta fa més activitat física, recuperarà les calories perdudes amb més fam i ingesta. El cos és així de savi! Tendeix a l’equilibri aconseguit i cal recordar que l’aigua, els músculs i els ossos també pesen: la tasca és perdre greix.