El blat i l’arròs són els cereals més consumits a la conca mediterrània, però no són els únics. També són cereals el blat de les Índies, el sègol, la civada, l’espelta, el blat sarraí, l’ordi, el mill i la melca. La quinoa, el fajol, l’amarant i la xia són pseudocereals i tenen una aportació major de proteïnes i greix insaturat que els cereals.

Alguns els consumim principalment en gra, com l’arròs, però també en aliments derivats, com pa, pasta, sèmola, farinetes, flocs, farina o fins i tot en forma de begudes vegetals.

Perquè els cereals i derivats integrals, com que conserven totes les parts del gra (segó, germen i endosperma), aporten més quantitats de fibra, vitamines, minerals i substàncies bioactives que els cereals refinats.

Els cereals integrals i els seus derivats són una font important de proteïnes vegetals, tot just contenen greix i aporten vitamines del grup B, com B1, B2 i B3. Els minerals més destacats que contenen són fòsfor, potassi, ferro, magnesi, zinc, coure i seleni, i en menor quantitat, calci.

Els cereals i grans refinats tenen gairebé les mateixes calories que els integrals, però menys qualitat nutricional i consumir-ne habitualment s’associa a un major risc d’obesitat i sobrepès, i malalties cardiovasculars i metabòliques, com la diabetis tipus 2.

El consum habitual de brioixeria, galetes, pastissos i cereals de berenar, fins i tot quan s’elaboren amb farines integrals, encara són aliments poc saludables, perquè sovint són rics en sucre, sal i greixos poc saludables.

Menjar cereals integrals i els seus derivats s’associa amb menys risc de càncer colorectal, malalties cardiovasculars, càncer, malalties respiratòries, malalties infeccioses i diabetis, i amb menys mortalitat.

El motiu és que els cereals integrals tenen efectes beneficiosos per regular els nivells de glucosa i insulina i els lípids en sang, com també sobre la salut gastrointestinal i la microbiota.

Si no ets una persona amb una malatia celíaca, no has d’eliminar el gluten de la dieta. Alguns cereals com el blat, la civada, l’ordi o el sègol, entre d’altres, contenen gluten, una proteïna que pot ocasionar problemes de salut a les persones amb malaltia celíaca. A la Unió Europea és obligatori declarar en l’etiquetatge la presència d’aquests cereals que contenen gluten o dels seus derivats.