MITES I CONTROVÈRSIES
SOBRE EL TABAC

Moltes persones troben un alleujament a les tensions sense dependre del tabac. Quan deixis de fumar cal que aprenguis a relaxar-te sense el cigarret.

Algunes vegades el cigarret s’utilitza com a relaxant i d’altres com a estimulant. Hem de subratllar que fumar una cigarreta et fa sentir bé perquè en realitat venç la síndrome d’abstinència ocasionada per una baixada dels nivells de nicotina a la sang.

El buit que senten algunes persones quan deixen de fumar és símptoma de fins a quin punt el tabac ha arribat a formar part de les seves vides. És més trist emmalaltir seriosament o morir per causa del tabac.

El procés de deixar de fumar incorpora estratègies que ajuden a cercar sentit a les petites coses de la vida quotidiana.

Les concentracions de productes tòxics en el fum dels cigarrets baixos en nicotina són menors, possiblement per una manipulació del filtre, però això no vol dir que fumar-ne sigui saludable ni menys perjudicial per a les persones que canvien a aquest tipus de producte.

Les persones fumadores que es passen als cigarrets baixos en nicotina tenen tendència a inhalar més profundament que abans, a causa de la necessitat de mantenir el nivell habitual d’aquesta substància en la sang. Això fa que el risc associat al consum es pugui mantenir igual o que fins i tot augmenti.

No hi ha cap manera segura de fumar.

Algunes persones engreixen quan abandonen el tabac perquè mengen més i també a causa d’alteracions en el metabolisme. Només un terç del total d’exfumadors guanya pes.

De fet, un terç del total d’exfumadors no guanya ni perd pes; un altre terç es queda com estava o amb un possible augment de 2 o 3 kg, que pot perdre en uns mesos espontàniament. La resta, perd pes generalment gràcies a l’inici de programes combinats d’exercici físic i dieta.

Si es produeix un augment de pes, té solució: es pot prevenir si es segueix una dieta equilibrada. A més, és menys nociu per a la salut que seguir fumant.

Som lliures de marcar les nostres prioritats a la vida. Per això hem d’estar ben informats per valorar els pros i els contres de cada opció. Fumar escurça la vida i disminueix sensiblement la qualitat dels anys viscuts.

Deixar de fumar és un procés en el qual se succeeixen etapes i poden donar-se passos enrere, allò que coneixem com a recaiguda. Recaure no és desitjable, però es pot aprendre de la recaiguda i anar amb compte en el proper intent. Cada vegada que s’intenta seriosament deixar el tabac, s’aprèn qualque cosa que ajudarà en el pròxim intent.

La dependència psicològica del tabac afecta totes les esferes de la vida de la persona fumadora, fins i tot les relacions. El procés d’abandonament del tabac inclou aprendre a relacionar-se amb la gent sense la necessitat de fumar.

El consum de tabac s’associa amb les activitats quotidianes de la persona fumadora. La capacitat de concentració és un dels nombrosos indicadors de la dependència psicològica que ocasiona fumar.

Durant el procés de tractament cal trobar estratègies per concentrar-se. Pots cercar aquestes estratègies sol/a o amb l’ajuda d’un professional.

Després de 5-10 anys sense fumar, els riscs s’equiparen pràcticament als d’una persona que no ha fumat mai.

La major part dels riscs als quals s’exposa una persona fumadora disminueixen quan deixa el tabac i a mesura que augmenta el temps d’abstinència. Es redueixen gairebé per complet al cap de 5-10 anys.

La percepció del tabac i la imatge que projecten les persones fumadores han canviat molt al llarg dels anys.

Allò que havia pogut ser un signe de moda o estil, avui dia ja no té aquest valor. Actualment la majoria de les persones considera fumar com un hàbit insà i brut.

Quan es fuma, entren dins els pulmons unes concentracions tòxiques 400 vegades superiors a les màximes tolerades a la indústria que provoca més contaminació ambiental.

L’acumulació de monòxid de carboni (CO) en l’aire expirat per un fumador és entre 30 i 50 vegades superior al d’una persona que no fuma i que viu en una ciutat sotmesa a uns alts nivells de contaminació atmosfèrica.

Reconèixer els riscs que té el consum de tabac no vol dir oblidar-se d’altres causes que deterioren el medi ambient. És contradictori estar a favor del control de la contaminació i no valorar el producte que més mal ocasiona en l’àmbit individual i domèstic.

L'única quantitat que es por fumar sense que afecti a la salut és zero. No és cert que fumar poc eviti els riscos associats al consumo de tabac, però sí és vera que el risc de patir malalties causades pel tabac s'incrementa quan augmenta el nombre de cigarrets fumats, cosa que no implica que hi hagi una xifra mínima recomanada.

Encara que es fumi poc, el risc sempre és superior al d’una persona que no fuma.

El teu avi va tenir sort. La veritat és que, com més fuma una persona i com més anys fa que fuma, s’incrementa de manera important el risc de patir i de morir prematurament a causa del tabaquisme.

En èpoques anteriors, la freqüència amb què es fumava i la presentació comercial del tabac (picadura) feien que el consum fos menor que l’actual.

Hi ha evidències que el tabac escurça l’esperança de vida de 8 a 10 anys i empitjora la qualitat de vida des d’edats primerenques (45-50 anys).

Només és qüestió de temps que les substàncies que hi ha al fum del tabac produeixin efectes sobre la teva salut.

En el fum de la font principal (inhalada) i de la font secundària (fum de la cigarreta en l’ambient) s’han identificat més de 4.500 constituents, alguns dels quals tenen efectes perjudicials per a la salut, com el càncer.

La majoria d’aquests efectes es deuen a la presència de monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen, amoníac, àcid cianhídric i acroleïna, entre d’altres substàncies.

Sí que s’ha demostrat. No hi ha cap dubte que el tabac és el principal factor causant del càncer de pulmó, de laringe i de cavitat bucal. És el responsable d’entre el 80 % i el 90 % dels casos de càncer de pulmó en els homes.

El càncer de pulmó ha desplaçat el càncer de mama com a primera causa de mortalitat en les dones en aquells països en què les dones van començar a fumar massivament abans.

El risc de desenvolupar un càncer de pulmó està relacionat estretament amb el nombre de cigarretes que s’han fumat i l’edat d’inici de consum.

El tabac és un cancerigen de tipus A. Això vol dir que no té dosi de seguretat. Amb una sola cigarreta al dia es pot desenvolupar un càncer.

La nicotina és la responsable de la dependència física del tabac. Es tracta d’un estimulant neuronal potent que actua en les zones central i perifèrica del cervell com una substància addictiva.

Moltes persones volen deixar de fumar al llarg de la vida i no sempre ho aconsegueixen fàcilment.

Sovint cal l’ajuda de professionals sanitaris especialitzats. Deixar de fumar no és un acte de força de voluntat. Per deixar de fumar cal tenir una llista de motius pels quals es vol fer. Aquests motius són l’ajuda principal.

El grau de dependència física al tabac està relacionat directament amb la quantitat de cigarrets fumats i el temps passat des del començament de l’addicció.

No és fàcil superar la dependència física i, sovint, cal ajuda professional i medicació per superar la síndrome d’abstinència.

La dependència física és la primera cosa que se soluciona en el procés de deixar el tabac. Costa més abordar la dependència psicològica.

Els avantatges de deixar de fumar són molts i, encara que al principi pot ser difícil, després d’un temps se sent una gran satisfacció per haver superat una addicció.

Experimentaràs millores en la teva vida quotidiana i en la teva salut. Amb tota seguretat.

Les recaigudes són part del procés d’abandonament del tabac. Totes les persones fumadores que volen deixar de fumar passen per algun episodi de recaiguda que es pot remuntar i del qual poden sortir enfortides per al següent intent.

Les recaigudes ens posen cada vegada més a prop de l’abstinència definitiva.

Qualsevol moment pot ser bo per deixar-ho si hi estàs preparat. És clar que deixar de fumar demana temps i esforç; per això convé planificar el moment per fer-ho i preparar-s’hi bé.

Deixar de fumar és el millor que pots fer per a la teva salut.

El tabac és la primera causa de mort evitable als països industrialitzats. Aproximadament un de cada dos fumadors mor per malalties relacionades amb el tabac.

Al món moren gairebé sis milions de persones l’any per causa del tabac. La mitjana és d’una persona cada sis segons.

Sovint, quan ens plantejam deixar de fumar apareix la idea de força de voluntat com una cosa necessària per aconseguir-ho. Aquest concepte inclou aspectes tan variats com capacitat d’esforç, constància i resistència davant els problemes i/o els obstacles.

Si bé tot això és necessari en el procés de l’abandonament del tabac, també és important saber que la força de voluntat no és un tret de la personalitat, no és una cosa que tinguem sempre o, per contra, una cosa que no tinguem. La força de voluntat és un esforç que feim quan tenim un gran interès per assolir un objectiu determinat.

Per als fumadors fumar un cigarret és una important font de gratificació. Per això en els primers moments d’abandonament és freqüent que aparegui la sensació d’haver perdut alguna cosa important. No obstant això, a mesura que passen els dies, aquesta sensació desapareix.

A poc a poc el cigarret perdrà importància i tornareu a gaudir de les coses i les activitats de la mateixa manera que abans.

Sempre que una dona embarassada fuma es produeixen alteracions en el fetus, perquè els components del tabac travessen la barrera placentària.

Encara que durant un temps el fumador no noti els efectes negatius del tabac, s’està produint el dany en l’organisme. És qüestió de temps.

La sola acció de fumar un cigarret augmenta la pressió arterial i eleva la freqüència cardíaca de 10 a 15 batecs per minut.

El fumador passiu té més risc de patir totes les malalties produïdes pel tabac, cosa que s’agreuja en el cas dels infants.

L’any 2004, el fum ambiental del tabac va ser responsable de 600.000 morts prematures arreu del món; el 28 % eren infants.

Una droga es defineix com una substància que provoca addicció física i psicològica i que provoca síndrome d’abstinència quan es deixa de consumir. El tabac compleix tots aquests requisits.

Mai és tard per deixar-ho. Per molt de temps que faci que un fumi, sempre s’experimentaran canvis positius en la salut, el benestar físic i psíquic, l’economia i l’estètica.

Hi ha qui pensa que només les persones que han patit un bon ensurt o les que tenen molta força de voluntat poden aconseguir deixar de fumar. Això no és ver: qualsevol persona pot deixar de fumar.

L’important no és la força de voluntat, sinó prendre’n la decisió, tenir clar l’objectiu i posar en marxa les estratègies per aconseguir-ho.