SEXUALITAT

La sexualitat t’acompanya al llarg de tota la vida i va evolucionant, segons els canvis personals, fisiològics, hormonals, etc. que van travessant les teves diferents etapes vitals. La teva situació personal i vital condiciona la teva sexualitat. És important acceptar i adaptar-te als canvis i consultar amb professionals si tens dubtes o insatisfacció sexual. Cada persona és diferent i la seva sexualitat és personal i única.

No deixis de consultar l’apartat Mites i creences errònies al voltant de la sexualitat.

recursos

La sexualitat durant l’embaràs i postpart ve determinada per l’estat físic i psíquic d’aquell moment. De vegades, durant l’embaràs, els canvis hormonals, físics i psicològics poden modificar el desig sexual. Pot ser que durant el primer trimestre disminueixi, que augmenti en el segon i que torni a disminuir en el tercer, encara que hi ha dones que poden tenir un desig augmentat durant tot l’embaràs.

Si l’embaràs és normal, no és necessari modificar o interrompre els hàbits sexuals, sempre adoptant postures que siguin còmodes per a l’embarassada. A mesura que avança la gestació, caldrà adoptar postures que no pressionin l’abdomen de la gestant.

En cas que l’embaràs tengui complicacions, cal consultar l’especialista per saber quin tipus de relacions es poden tenir.

Just després de parir hi ha un període en què cal evitar les relacions sexuals amb penetració per evitar infeccions i la recuperació del part de l’aparell reproductor de la dona. La part física pot estar recuperada en vint, quaranta o seixanta dies, depenent del tipus de part i de cada dona, però la part emocional pot necessitar un poc més de temps.

És habitual que el desig sexual es redueixi o desaparegui per causes físiques si el part ha estat molt instrumentalitzat, si hi ha hagut canvis hormonals, males experiències del part que les relacions sexuals poden reactivar, canvis corporals als quals cal acostumar-se, cansament… S’ha de demanar ajuda especialitzada si hi ha qualsevol problema (dolor, manca de sensacions…).

Per gaudir d’una sexualitat satisfactòria, és imprescindible tenir una relació de confiança i una bona comunicació amb la parella. D’aquesta manera resulta més fàcil expressar les diferents necessitats o canvis que són conseqüència de la nova situació física i emocional i trobar el moment de tenir relacions sexuals satisfactòries.

recursos

La concepció de la sexualitat de les persones amb diferents tipologies de discapacitat (usam els termes persones amb discapacitat i persones amb diversitat funcional indistintament), ja sigui física, mental, intel•lectual, sensorial o la pluridiscapacitat, no és diferent, a grans trets, de la de qualsevol altra persona. Totes les persones tenim els mateixos drets i la salut sexual n’és un.

Moltes de les persones amb diversitat funcional, després de participar en un procés rehabilitador integral, no veuen resoltes les necessitats afectives, relacionals i sexuals, a causa de l’existència de barreres físiques, psicosocials i professionals que impedeixen l’accessibilitat a una vida sexual plena que s’ajusti a les característiques personals i de la patologia o discapacitat. Aquestes barreres d’accessibilitat generen noves necessitats, a més de les individuals que limiten la vivència de la seva sexualitat.

Encara avui dia, gran part de la nostra societat té la creença que les persones amb discapacitat perden la seva sexualitat i amb això la possibilitat de crear un projecte de vida personal afectiu o familiar. Aquesta creença és el resultat d’una evolució de diferents models: religiós, biomèdic o rehabilitador, social…

Les persones amb discapacitat no han d’estar privades de l’oportunitat d’experimentar la seva sexualitat i de crear un projecte de vida personal afectiu o familiar, per això és convenient que elles, les seves famílies o les persones que les cuiden o les atenen, contactin amb els recursos del seu entorn per informar-se i orientar-se sobre com millorar la vida afectiva i sexual i aconseguir el suport específic segons el tipus de discapacitat.

S’ha de tenir en compte que hi ha moltes coses relacionades amb la sexualitat que no són diferents de la de la resta de les persones. No hi ha cap dubte que tots els cossos d’alguna manera desitgen i poden ser desitjables.

Suports eròtics

Existeixen una sèrie de suports eròtics per a les persones amb discapacitat, ens referim a elements físics, o humans, per facilitar l’autoconeixement i accés al propi cos amb relació a l’eròtica i el plaer, les relacions sexuals i afectives, l’accés a espais d’índole sexual o de relacions interpersonals.

En la majoria dels casos es tracta de fer un entrenament de mobilitzacions específiques i terapèutiques, usar elements físics de suport eròtics i sexuals amb relació al grau de mobilitat i possibilitats funcionals (engronsadors, comunicadors, ventoses, productes de botigues eròtiques personalitzats…); cercar i adaptar els espais (adaptacions dels dormitoris, fèrules, coixins, productes del mercat que ja existeixen…) per a aquest fi, i facilitar tant en l’àmbit de parella com individual una vida sexual plena.

Tot això inclou l’educació sobre el cos i la sexualitat, el consens de tècniques sexuals i l’accés a dispositius i productes sexuals adaptats a les teves necessitats.

recursos

Acrònim que inclou les persones lesbianes, gais, trans (transsexuals i transgènere), bisexuals, intersexuals, queer, asexuals i totes aquelles que rompen la cisheteronormativitat (persones cis heterosexuals) que no se senten identificades en les categories anteriors.

En parlar de salut sexual s’han de tenir en compte les especificitats que puguin tenir aquests persones amb relació a la seva sexualitat o identitat i si tenen necessitat d’accedir a informació sobre els seus drets, així com als recursos específics en relació amb la prevenció de situacions de discriminació o violència LGTBI-fòbiques en qualsevol àmbit de la seva vida i que poden afectar l’accés a la cura de la seva salut sexual, sobretot en les persones LGTBIQA+ en situacions de més vulnerabilitat.

recursos

La disfunció sexual és la dificultat per completar el cicle de resposta sexual, és a dir, la seqüència ordenada de canvis que es produeixen en el nostre organisme quan estam davant un estímul sexual. Les causes les podem englobar en dues categories: orgàniques i psicosocials.

• Entre les causes orgàniques, que poden influir en el cicle de la resposta sexual, hi ha aquelles que afecten els mecanismes vasculars de la zona genital: factors endocrins, malalties, fatiga, dolor, alguns medicaments, drogues, etc.
• Entre les causes de tipus psicològic podem distingir: la falta d’informació que contribueix a la formació d’unes expectatives errònies entorn del funcionament sexual; l’educació rebuda, que fomentarà una actitud positiva o negativa; experiències sexuals traumàtiques, com ara les agressions sexuals; la falta d’autoestima i la no acceptació de la pròpia imatge corporal; l’ansietat generada per l’aparició d’una disfunció sexual, etc.

En general, quan es presenta un d’aquests problemes per primera vegada, s’ha de tractar de solucionar com més aviat millor. La manca de comunicació i el fet de donar-hi excessiva importància fa que alguns dels problemes s’agreugin considerablement. Amb una bona educació sexual i unes pautes bàsiques, la majoria tenen solució.

Per poder parlar de disfunció sexual, el símptoma s’ha de presentar d’una manera persistent o recurrent, és a dir, que es mantengui en el temps i es presenti malgrat que es tengui una estimulació adequada.

Per tractar la disfunció sexual, abans de començar una teràpia psicològica s’ha de descartar qualsevol possible causa fisiològica. Per això, s’ha d’anar a l’especialista perquè faci una revisió relacionada amb el motiu de la consulta. Tota disfunció sexual és susceptible de tractament.

Si penses que tens alguna disfunció sexual consulta professionals de medicina de família, ginecologia, obstetrícia, urologia.

recursos