Violències sexuals

És qualsevol acte de contingut sexual que es faci usant la violència, la intimidació o l’abús d’una situació de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima, o sobre persones que es troben privades de sentit o que s’abusi de la seva situació mental o quan la víctima tengui anul•lada la seva voluntat per qualsevol causa. Quan l’agressió sexual consisteix en penetració vaginal, anal o bucal o la introducció d’objectes per alguna de les dues primeres vies, es considera una violació.

La persona que agredeix sexualment té una posició clarament de poder sobre la persona agredida. Aquest poder es pot donar per parentesc, per diferència d’edat, per un control més gran, per una maduresa psicològica i biològica més gran…

L’agressió sexual es pot donar amb contacte físic (tocaments de parts del propi cos o de l’altra persona) o sense contacte físic (exhibicionisme, obligar a visualitzar pel•lícules pornogràfiques o fotografies de contingut sexual…).

L’agressió sexual és un delicte contra la llibertat sexual, regulat en el Codi penal.

És quan una persona s’adreça a una altra persona amb expressions, comportaments o proposicions sexuals o sexistes, o quan crea una situació objectivament humiliant, hostil o intimidatòria a una altra persona. Es tracta d’un delicte lleu.

Exemples:

• Verbal: fer preguntes sobre la vida sexual, comentaris o bromes sexuals, demandes de favors sexuals, difondre rumors…
• No verbals: fer gests obscens o adreçar mirades lascives al cos, fer pessigades, enviar imatges o notes de contingut sexual per WhatsApp, Telegram…
• Físic: intentar quedar a soles amb la persona, fregar-se amb ella o acostar-s’hi excessivament.
• Ciberassetjament: ridiculitzar, amenaçar o intimidar sexualment, divulgar falsedats, fer xantatge sexual, contactar reiteradament…

La protecció dels infants contra totes les formes de violència és un dret consagrat en la Convenció sobre els Drets de la Infància. Per això, les violències sexuals en la infància són delictes.

La violència sexual contra la infància es manifesta de tres formes fonamentals:

1. Agressió sexual infantil amb contacte físic o sense. L’abús sexual és la imposició per part d’una persona adulta o menor d’una activitat de caràcter sexual a un infant aprofitant la desigualtat de poder per obtenir una satisfacció sexual.
2. Imatges d’agressió sexual infantil a través de les TIC. La difusió d’imatges de violència sexual amb menors no és pornografia infantil, sinó violències sexuals.
3. Explotació sexual infantil i tràfic. És la forma més extrema de violència sexual en la infància. Suposa la utilització de menors en actes de naturalesa sexual a canvi d’una contraprestació, normalment econòmica. L’acceptació per part de l’infant d’aquesta transacció resulta irrellevant.

Consisteix a pagar a una persona per mantenir-hi relacions sexuals i tenir dret a satisfer-hi els desitjos sexuals, accedint al seu cos per a això. És una forma de violència sexual que respon i reprodueix, en el cas de les dones, el patriarcat i, per tant, la desigualtat entre homes i dones.

Davant la prostitució, hi ha la postura feminista de l’abolicionisme de la prostitució i també un posicionament regulacionista, que considera que les dones tenen dret a «triar lliurement» permetre l’accés sexual dels homes als seus cossos a canvi de diners. Dir que les dones tenen dret a vendre’s és ocultar que els homes tenen dret a comprar-les.

Cal reflexionar sobre el fet que la societat estigmatitza les persones que exerceixen la prostitució, que majoritàriament són dones, i no els clients, els intermediaris i les persones que les controlen, que solen ser homes.

És la captació, el transport, el trasllat, l’acolliment o la recepció de persones, recorrent a l’amenaça o a l’ús de la força o a altres formes de coacció, al rapte, al frau, a l’engany, a l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat o a la concessió o recepció de pagaments o beneficis per obtenir el consentiment d’una persona que té autoritat sobre una altra, amb fins d’explotació derivada de la prostitució i altres formes d’explotació sexual, inclosa la pornografia.

El tràfic d’éssers humans constitueix una violació greu de la dignitat, la llibertat de la persona i una forma de delinqüència greu. És un problema mundial i un dels delictes més vergonyosos que existeixen, ja que priva de la seva dignitat milions de persones a tot el món. És un dels negocis més lucratius que hi ha.

És l’ús d’imatges, texts, vídeos o qualsevol altre material que explícitament intenti causar excitació a la persona que el veu, mitjançant la representació de cossos nus, genitals o activitats sexuals. És un dels negocis més lucratius a tot el món i està connectat amb uns altres com el de la publicitat, les drogues i les pàgines i aplicacions de contactes i la prostitució.

Amb l’arribada de la tecnologia digital i l’accés a Internet, s’ha propiciat l’oferta de gran quantitat de continguts pornogràfics que ha anat aparellada amb un canvi en els tipus de continguts. Tant és així, que s’utilitza el terme «nova pornografia» per referir-se a la major part de l’oferta pornogràfica accessible, de manera gratuïta, per Internet.

La «nova pornografia» es caracteritza per ser de fàcil accés, sense límits en els tipus de continguts ni en les pràctiques sexuals, que solen ser violentes, sense manifestacions d’afecte ni de comunicació, masclistes i discriminatòries cap a les dones i cap a determinades races i identitats i orientacions sexuals.

Internet s’ha convertit en la font d’informació sobre sexualitat més gran d’infants i adolescents, que solen accedir a visionar material pornogràfic sense tenir la maduresa suficient ni l’educació sexual necessària per tenir una mirada crítica sobre el que se’ls mostra. Això suposa que hi ha el risc que la pornografia impacti en el seu imaginari eròtic i en el seu desenvolupament sexual i emocional.

En la «nova pornografia» també es pot trobar diversos nivells d’interactivitat, des de la mínima interactivitat, fins a la relació cara a cara a partir del contacte a distància; és un nou context d’accés a la prostitució, passant per modalitats de diversa implicació.

Xantatge a partir de la possessió per part del xantatgista d’una imatge íntima. És un dels ciberdelictes més comuns i en creixement.

Comprèn tots els procediments consistents en la resecció parcial o total dels genitals externs femenins, així com altres lesions dels òrgans genitals femenins per motius no mèdics. És reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones, i especialment de les nines. És una forma extrema de violència sexual. Aquesta pràctica cultural es continua fent en trenta països de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà.

S’ha definit com l’homicidi de dones i nines vinculat a conductes definides com a violència sexual.