MITES I CREENCES ERRÒNIES SOBRE LA SEXUALITAT

És un dels mites de l’amor romàntic. Ens fa creure que l’amor és només passió i que la passió ha de perdurar amb la mateixa intensitat tota la vida. Això pot portar frustració i malestar emocional, i pot desencadenar també violència.

És un dels mites de l’amor romàntic. Implica que l’amor és possessió, i justifica conductes destructives teves o de l’altra persona que poden esdevenir violència.

És un dels mites de l’amor romàntic. L’amor i la violència són incompatibles. Si la teva parella et tracta malament, no t’estima, i tu no en tens cap culpa.

És un dels mites de l’amor romàntic. Les persones no som ni mitja, ni un quart, ni un suc de taronja espremuda. Cada persona és completa, i hi ha tantes formes d’estimar com persones. Pensar que et falta la meitat et pot fer sentir una persona incompleta, insuficient, inferior, no mereixedora de l’amor verdader.

És un dels mites de l’amor romàntic. Què és l’amor de veres? La unió entre dues persones es pot donar amb matrimoni o sense, i amb convivència o sense.

Aquest mite està influït pels rols de gènere que socioculturalment s’han anat atribuint a les dones i que es mantenen actualment. És una discriminació sexual que pretén reprimir la dona i penalitzar-la pel fet d’expressar i gaudir de la seva sexualitat.

La menopausa no és el final de la vida sexual de la dona. És cert que en aquesta etapa es produeixen canvis físics i de funcionament del cos, però això no ha d’eliminar el desig sexual, encara que aquest es pot veure afectat a causa d’altres factors i circumstàncies vivencials, emocionals, i segons com es visqui aquesta etapa de la vida.

La sexualitat a la menopausa és fonamental per a la dona per mantenir el seu benestar, és qüestió d’explorar i redescobrir el seu plaer adaptant-se a les circumstàncies d’aquesta etapa.

El desig sexual neix de l’activitat fisiològica del cervell i del cos, és una cosa que va i ve, depèn de cada persona i del moment en què es troba. Aquest mite es basa en l’estructura patriarcal de la societat, que controla la sexualitat de la dona i no li permet expressar el seu desig sexual amb llibertat.

Aquest mite s’ha anat reproduint històricament alimentant-se de la creença que la mida del penis està íntimament lligada a la masculinitat i aporta la potència i la satisfacció sexual.

Actualment, no hi ha base científica per establir diferències físiques dels genitals en funció d’una classificació racial. D’altra banda, les investigacions conclouen que la mida del penis no és l’únic criteri per a una relació íntima satisfactòria, ni aquesta és l’única part sexual d’un home.

Ser estèril no significa ser impotent. L’esterilitat fa referència a la incapacitat de concebre fills o filles, mentre que la impotència o disfunció erèctil és la dificultat per mantenir una erecció. Són condicions diferents i independents.

La menstruació no elimina toxines ni ens neteja el cos. És l’etapa final del cicle menstrual, quan no s’ha produït la fecundació de l’òvul. L’endometri, el revestiment intern de l’úter que es prepara per rebre i nodrir un possible òvul fecundat, es desprèn. La mescla de sang, teixit endometrial i altres fluids que resulta d’aquest procés es coneix com a menstruació.

La masturbació és una manera natural i saludable d’autoexplorar el teu cos i satisfer el desig sexual. Es practica a totes les cultures i durant totes les edats, i pot abaixar els nivells d’estrès i ajudar a relaxar-te.

La masturbació és una activitat sexual normal i saludable que no té efectes negatius en la producció de testosterona ni en la virilitat. De fet, la masturbació pot tenir beneficis per a la salut, com ara calmar l’estrès i millorar el son i el benestar emocional.

No es recomana en cap cas l’ús de doble preservatiu, ja que la fricció durant les relacions sexuals pot causar el trencament de tots dos preservatius i deixar la persona sense cap mena de protecció. Quan parlam de doble mètode ens referim a la combinació d’un mètode de barrera (preservatiu intern o extern) i un mètode anticonceptiu hormonal (pastilles anticonceptives, pegat, anell, etc.).

L’embaràs es desenvolupa dins l’úter, on el fetus es troba protegit pel líquid amniòtic; per tant, el sexe durant l’embaràs és completament segur, llevat que el ginecòleg o la ginecòloga recomanin el contrari.

Aquesta frase diu més de la persona que la pensa que del fet en si. Per altra banda, caldria reflexionar per definir què vol dir que una persona sigui «viciosa», perquè no és una qüestió identitària ni tampoc exclusiva d’una orientació sexual no normativa, ja que «els vicis» s’entén que fan referència a uns determinats comportaments que qualsevol persona, més enllà de la seva orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals, pot decidir tenir o no. A més, és una concepció errònia i estigmatitzant que perpetua estereotips negatius i discriminatoris.

Les persones amb discapacitat són molt diferents les unes de les altres i poden resultar més o menys atractives per a les altres persones i per als seus iguals. L’atracció és subjectiva, no a tothom li agrada el mateix.

La major part de les vegades aquesta atracció és apresa, és a dir, aprenem socialment determinats valors (les tradicions, les xarxes socials, els grups d’amistats, la família, els mitjans de comunicació, la publicitat) que fan que els consideren socialment com a vàlids. Tot el que surt d’aquesta validesa i capacitació, allò que és diferent, es rebutja quasi per norma.

Part d’aquesta concepció tan negativa prové de la idealització d’uns determinats models de bellesa i èxit social (i sexual), en què s’enalteix la idea que només les persones amb un determinat físic, habilitats, capacitats i característiques poden resultar atractives i aconseguir ser felices en l’àmbit personal, afectiu i eròtic.

Un dels grans mites és que les persones amb discapacitat no tenen interessos, il•lusions, desitjos, necessitat d’enllaços afectius, capacitat d’enamorar-se, capacitat i necessitat de sentir atracció i de ser atractives per a altres persones. Però la realitat és que els seus cossos tenen capacitat de sentir i d’excitar-se.

Moltes vegades el desig sorgeix de manera innata per la presència d’un objecte d’atracció per a les persones. Altres vegades, és fonamental l’autoconeixement i l’autoexploració, i sobretot facilitar oportunitats d’accessibilitat a les experiències afectivosexuals, en contra de les pors i la sobreprotecció. Es tracta d’explorar i conèixer quines coses exciten cada persona, què els fa sentir bé.

Generalment, les possibilitats de tenir contacte amb experiències permeten descobrir què t’agrada i què agrada a l’altra persona, i descobrir fins i tot que fer gaudir la parella ajuda que tu mateixa estiguis més erotitzada.

El desig sexual es pot treballar. No s’ha d’entendre la manca del desig com una cosa normal, sinó que cal cercar-ne la causa (ja sigui per medicació, patologia, conflictes, manca d’aprenentatges i d’experiències…), respectar la història vital de cada persona i considerar la sexualitat com un dret de tots i totes.

És important que familiars i persones cuidadores siguin conscients d’aquest tema i fins i tot es formin per millorar la xarxa de suport de les persones amb discapacitat.

L’equip d’atenció professional també s’ha de preocupar i permetre espais on donar respostes a certes inquietuds i ampliar la mirada en l’atenció relacionada amb la sexualitat de les persones amb discapacitat.

Aquest mite està relacionat amb el patriarcat, d’acord amb el qual és l’home qui ha de dur la iniciativa en les relacions entre dues persones. Per tant, considerar que una dona que du la iniciativa és una fresca o una puta és una discriminació masclista, que hem de contribuir a erradicar.

La prostitució és una forma de violència sexual, sovint vinculada al tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. La majoria de les persones que exerceixen la prostitució no ho han elegit lliurement. Per tant, no és un ofici, sinó una pràctica del sistema patriarcal, en el cas de les dones, que considera els homes superiors a elles.