Prevenció del VIH i altres ITS
El VIH actua sobre el sistema immunitari (els limfòcits CD4) destruint les defenses de l’organisme de forma progressiva. Quan la infecció està en la fase més avançada, en què apareixen infeccions greus i càncers, es denomina SIDA (síndrome d’immunodeficiència adquirida). És una infecció que no té cura, però sí un tractament molt efectiu que evita la sida.
Es transmet per quatre fluids: sang, semen, secrecions vaginals i llet materna. Perquè n’hi hagi transmissió hi ha d’haver contacte directe entre el fluid infectat i alguna ferida oberta i profunda o durant les relacions sexuals a través de les mucoses (de la vagina, el gland, l’anus o el revestiment interior de la boca).
La infecció pel VIH és un procés lent, en què, en la majoria dels casos, durant un període de temps llarg (anys), les persones infectades pel VIH no presenten cap símptoma, cosa que fa que algunes ignoren la pròpia seropositivitat (són portadores del virus) i, per tant, poden transmetre el virus a altres persones sense saber-ho.
recursosLes altres ITS són un grup d’infeccions de gravetat variable causades per bacteris, virus i fongs que es transmeten pel contacte físic amb fluids corporals de la persona infectada (semen, sang, secrecions vaginals, secrecions uretrals, secrecions prepucials, líquid preseminal) durant les relacions sexuals, que entren en contacte amb ferides de la pell o mucoses (mucosa vaginal, rectal, bucal, faríngia o uretral) de l’altra persona.
També es pot produir la infecció pel contacte directe amb les àrees de la pell o les mucoses afectades per la infecció. Les més freqüents són: gonorrea, sífilis, clamídia, virus del papil•loma humà (VPH), VIH, herpes genital, tricomones, limfogranuloma veneri, condilomes acumulats, hepatitis B…
Moltes de les ITS no tenen símptomes aparents i passen desapercebudes per a la persona que les pateix, o apareixen després de molt de temps que s’hagi produït la infecció. Encara que no hi hagi símptomes, també es poden transmetre a altres persones. Cal saber que és possible infectar-se diverses vegades de la mateixa ITS.
Els símptomes que poden aparèixer en cas de tenir una ITS en els genitals interns són:
- Secrecions uretrals: secreció d’un líquid purulent que surt per la uretra.
- Fluix vaginal anormal, que pot tenir una olor desagradable.
- Sagnat vaginal, sense que es tracti de la menstruació o després de les relacions sexuals.
- Sagnat excessiu durant la regla.
- Absència de la menstruació.
- Coïtja, picor o dolor en orinar o en defecar.
- Orinar amb més freqüència.
- Orinar sang.
En els genitals externs i a la boca poden aparèixer els símptomes següents:
- Dolor genital: als testicles, al voltant dels òrgans sexuals, a la zona abdominal inferior, durant les relacions sexuals.
- Dolor a la boca. Algunes ITS, com la clamídia, l’herpes genital, la gonorrea i les berrugues genitals, es transmeten a través del sexe oral (contacte de la boca amb la vulva, la vagina, el penis o l’anus).
- Úlceres, berrugues, bòfegues o erupcions al voltant dels genitals, l’anus o la boca.
Si s’han mantingut relacions sexuals desprotegides, l’única manera de saber si es té VIH o una altra ITS és fent les proves mèdiques indicades per a cada infecció en el centre de salut, al CAITS (Centre d’Atenció de les Infeccions de Transmissió Sexual) o un laboratori privat. També es poden fer proves ràpides de detecció del VIH en algunes farmàcies https://www.caib.es/sites/vihsida/es/farmacias-67540/ i a ALAS (Associació de Lluita Antisida de les Illes Balears), on també fan proves ràpides de gonorrea, sífilis, clamídia i del virus de l’hepatitis C.
La majoria d’ITS es poden tractar de manera senzilla amb antibiòtics, antivirals, penicil•lina i antiretrovirals. Altres, com l’herpes genital, són incurables, però això no vol dir que no s’hagin de tractar per evitar complicacions.
El tractament adequat pot evitar o reduir les probabilitats de patir complicacions, com ara esterilitat, infeccions greus que poden afectar les articulacions, el cor o el sistema nerviós, ceguera, càncers (VPH, hepatitis B), demència i mort (sífilis, hepatitis B); en dones embarassades es pot produir l’avortament, nadons amb poc pes en néixer i parts prematurs.