ART D’ESTIMAR
Una bona relació implica que s’ha establert un vincle afectiu positiu. Però, com es pot reconèixer si el vincle que has establert és realment positiu?
El primer que ha de passar per tenir una relació nutritiva és sentir-te una persona digna de ser estimada. Estimar-te primer a tu abans que a altres persones, pot semblar egoista, però no ho és. Si et consideres una persona digna de ser estimada, cuides el teu espai personal i respectes el de les altres persones.
No és suficient estimar, has d’estimar bé i t’han d’estimar bé, i això ho pots saber observant com es comporta la teva parella amb tu i tu amb ella.
Diem sí a la relació de parella en què les dues persones:
- S’accepten, s’estimen tal com són, amb els seus punts forts i febles. Això no vol dir que s’hagi de tolerar qualsevol tipus de comportament.
- Es respecten, es tracten bé i no es jutgen, critiquen ni humilien. Les dues persones se senten a gust quan estan juntes i senten que la relació els aporta benestar.
- Expressen el seu amor amb paraules, carícies i fets, es dediquen temps i no duen la relació d’amagat. S’escolten i es mostren interessades i donen importància per igual a la vida i les opinions de cada membre de la parella.
- Es permeten autonomia i faciliten que cada una es relacioni amb la seva família i les seves amistats, i que dugui a terme els estudis, les aficions i les feines que li importen. No s’aïllen.
- Confien l’una en l’altra, no es volen controlar ni es demanen proves d’amor. No necessiten saber què fan a totes hores.
- Comparteixen les alegries i les preocupacions, i compten l’una amb l’altra a l’hora de prendre decisions.
- Es cuiden, es protegeixen i s’acompanyen en els moments difícils, a més de procurar el millor l’una per a l’altra.
Una relació tòxica és una dinàmica interpersonal que es caracteritza per la presència constant d’elements com la manipulació, el desequilibri de poder, la falta de respecte i la desconsideració per les necessitats i els sentiments de l’altra persona.
Aquest tipus de relació pot provocar danys emocionals significatius, com ara una baixa autoestima, ansietat i depressió. És important reconèixer i afrontar les relacions tòxiques per promoure una salut sexual i emocional saludable.
En el marc de la promoció de la salut sexual, és fonamental entendre que les relacions saludables es basen en el respecte mutu, la confiança, la comunicació oberta i el consentiment.
En les relacions tòxiques, es poden presentar diversos tipus d’interaccions tòxiques, que inclouen:
- Manipulació emocional: manipulació constant dels sentiments de l’altra persona per obtenir el que es desitja, fet que causa una sensació d’inestabilitat i confusió en ella.
- Control i dominació: intent de controlar i dominar tots els aspectes de la vida de l’altra persona, des de les decisions personals fins a les interaccions socials, i que limiten la seva autonomia.
- Menyspreu i falta de respecte: comentaris despectius, sarcasme, burles o crítiques constants que desvaloritzen i erosionen l’autoestima de l’altra persona.
- Comunicació hostil: comunicació agressiva, discussions freqüents i falta de resolució constructiva de conflictes, la qual cosa crea un ambient de tensió constant.
- Gelosia excessiva o infundada: gelosies intenses i freqüents sense una base real, que poden portar a conductes possessives o restrictives.
Si tens una relació tòxica:
- No t’allunyis de la teva xarxa de suport (amics, amigues i família), i si ho has fet, intenta recuperar-la.
- Comunica a les teves persones de més confiança el que et passa.
- Avalua els beneficis que t’aporta aquesta relació.
La relació oberta és un tipus de relació de parella de «no monogàmia consensuada» en què la relació de parella és la «relació sexoafectiva principal». Les persones que integren la parella consenten a tenir vincles sexuals amb altres persones, «relacions sexoafectives secundàries».
El poliamor és una opció de vida amorosa de «no monogàmia consensual». Es refereix a tenir diverses relacions sexoafectives alhora amb ple coneixement i consentiment de totes les persones involucrades. El que és característic d’aquesta concepció de les relacions és que es tracta de vincles emocionals, de compromisos, de cures, de tot el que tenim associat al terme «parella», però multiplicant-ho per X persones, les quals formen part d’una xarxa afectiva.
Dins el poliamor, hi pot haver dues formes:
- Poliamor jeràrquic: una de les relacions sexoafectives és la principal, ja sigui per compromís, enamorament…
- Poliamor no jeràrquic: totes les relacions estan al mateix nivell d’importància, prioritat, amor…
Relació oberta i poliamor són dos conceptes que impliquen el reconeixement de la «no monogàmia consensuada» com una forma més de relació sexoafectiva. Encara que poden parèixer relacions en què la llibertat és més gran, és imprescindible el principi de l'honestedat de totes les persones implicades, pactar perquè tothom estigui satisfet amb els acords als quals s’arriben, tenir una comunicació assertiva, confiança, respecte, autoestima, revisar els acords de tant en tant i resoldre situacions de:
- gelosia (demostracions d’afecte i intimitat desiguals)
- sentiment d’inferioritat en relació amb altres persones
- sentiments d’injustícia en relació amb el compromís (ajuda, cura, temps compartit, suport emocional, reconeixement social de la relació…)