CONCEPTES CLAU

Aspecte essencial de l’ésser humà, present al llarg de la seva vida, que ens serveix per rebre i donar afecte, sentir plaer eròtic i reproduir-nos.

Es refereix a les característiques sexuals primàries d’una persona, per exemple: cromosomes, anatomia, composició hormonal i òrgans reproductius, o a les característiques sexuals secundàries d’una persona, les quals es fan evidents en la pubertat, com ara: pits, pèl facial i púbic, nou del coll, massa muscular, estatura i distribució del greix corporal.

Condicions de les persones nascudes amb unes característiques biològiques, anatòmiques o fisiològiques, una anatomia sexual, uns òrgans reproductius o un patró cromosòmic que no es corresponen amb les nocions socialment i normativament establertes als cossos femenins (assignats a dones) o masculins (assignats a homes). Les persones que sí que es corresponen amb aquestes nocions establertes socialment i normativament són persones amb unes característiques endosexuals.

Fa referència a la capacitat d’una persona de sentir atracció emocional i sexual per algú, i descriu amb qui i com es mantenen relacions emocionals, íntimes i sexuals.

El gènere, tal com diu l'OMS, es refereix als rols, les característiques i oportunitats definits per la societat que es consideren apropiats per als homes, les dones, les nines i els nins i les persones amb identitats no binàries. El gènere és també producte de les relacions entre les persones i pot reflectir la distribució de poder entre elles. No és un concepte estàtic, sinó que canvia amb el temps i el lloc. Quan les persones o els grups no s'ajusten a les normes (inclosos els conceptes de masculinitat o feminitat), els rols, les responsabilitats o les relacions relacionades amb el gènere, solen ser objecte d'estigmatització, exclusió social i discriminació, i tot això pot afectar negativament la salut. El gènere interactua amb el sexe biològic, però és un concepte distint.

És l’experiència interna i individual de cada persona sobre el gènere al qual pertany. No es correspon necessàriament amb el sexe que se li va assignar en el moment de néixer.

Una persona cisgènere o cissexual és aquella en qui la identitat de gènere i el sexe biològic coincideixen amb els que li van assignar en néixer.

Persona que s’identifica amb un sexe diferent o que expressa la seva identitat sexual de manera diferent al sexe que li assignaren en néixer (transgènere, transsexual, no binari, gènere fluid, queer…

És la forma en què les persones manifesten el seu gènere, a través del nom, el llenguatge, els gests, la manera de vestir, el comportament, els interessos i les afinitats.

Tota actitud, conducta o discurs de rebuig, repudi, prejudici, discriminació o intolerància cap a les persones LGTBI pel fet de ser-ho, o ser percebudes com a tals.

El concepte d’LGTBI-fòbia s’utilitza de manera genèrica per referir-se a tot el col·lectiu LGTBIQA+, i du implícits conceptes més específics com la lesbofòbia, l’homofòbia, la transfòbia, la bifòbia i la intersexfòbia, que convé utilitzar quan volem referir-nos a una part concreta del col·lectiu LGTBQAI+ que pateix aquesta actitud o comportament.

Rebuig, prejudicis o discriminació de persones seropositives (que estan infectades pel VIH).

Es consideren violències sexuals tots els actes de naturalesa sexual no consentits o que condicionen el lliure desenvolupament de la vida sexual en qualsevol àmbit, públic o privat. Per tant, són violències sexuals l’agressió sexual, l’assetjament sexual, l’explotació de la prostitució, la realització d’actes de caràcter sexual amb persones menors, la difusió d’actes de violència sexual a través de mitjans tecnològics, la pornografia no consentida, l’extorsió sexual, la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual i l’homicidi de dones vinculat a la violència sexual o el feminicidi sexual.

Les violències sexuals no són una qüestió individual, sinó social, que solen patir més les dones, però també hi ha homes que en pateixen. Les persones agressores moltes vegades solen ser persones conegudes per la víctima.

Amb l’entrada en vigor de la Llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, l’anomenada Llei del sí és sí, els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals es classifiquen en agressions sexuals i assetjament de carrer.

És aquella violència que s’exerceix sobre les dones pel fet mateix de ser dones, com a manifestació de la relació de desigualtat i de poder dels homes sobre les dones. Comprèn qualsevol acte de violència per raó de gènere que tengui o que pugui tenir com a conseqüència un perjudici o sofriment en la salut física, sexual o psicològica, i inclou les amenaces, la coerció i les privacions arbitràries de la seva llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la privada.

És un estat de benestar físic, emocional, mental i social en relació amb la sexualitat. Requereix un enfocament positiu i respectuós de la sexualitat i de les relacions sexuals, així com la possibilitat de tenir experiències sexuals plaents i segures, lliures de tota coacció, discriminació i violència.