TIPUS DE DIETES

HIPOCALÒRIQUES

Es basen en el principi de “la caixa registradora”, és a dir, la quantitat de greix del cos és el resultat de l’equilibri entre allò que es menja i allò que es gasta. Si menjam més del que gastam, ens engreixam. Si, per contra, la despesa supera la ingesta, ens aprimam.

Aquest tipus de dietes proposa menjar manco (més poques calories) amb una dieta equilibrada i saludable i alhora augmentar o mantenir (si ja es fa) l’activitat física (despesa igual o major de calories).

Hi ha fórmules que permeten conèixer les calories que necessita cada persona i després hi ha una varietat de dietes equilibrades amb més poques calories de les que el cos necessita (dietes hipocalòriques).

Normalment, per aprimar-se la diferència entre el que necessitam i el que menjam ha de ser de 500 calories diàries, així s’aconsegueix una pèrdua de pes d’aproximadament dos quilos al mes.

Per exemple, si una persona amb un sobrepès de 8 quilos té unes necessitats calòriques de 2.200 calories, pot fer una dieta equilibrada de 1.700 calories durant 4 mesos per recuperar el seu pes ideal.

El problema d’aquestes dietes és la complexitat dels càlculs necessaris per dur-les a terme. Per això sorgeixen les dietes per menús en què se segueixen menús equilibrats. Al llarg del temps es poden substituir alguns ingredients per altres del mateix grup, però no es permeten més canvis. Ex.: cuinat de ciurons (o llenties, mongetes...), puré de carabassó (o pastanaga...), patates guisades amb carn (o bacallà, o copinyes...).

Per evitar la monotonia dels menús fixos sorgeixen les dietes d’intercanvi o la dieta per punts, però totes requereixen ensinistrament i motivació. Són les dietes més usades en les consultes professionals.

D’aquesta família de dietes et proposam el llibre " Hora de comer ", un receptari basat en la dieta mediterrània i la cuina tradicional amb menús de 1.400 calories per a un mes. Trobam que és una opció fàcil i saludable per perdre pes, aprendre quins aliments són hipercalòrics i recordar la dieta tradicional mediterrània.

DE CÀRREGA GLUCÈMICA BAIXA

No tots els hidrats de carboni de la dieta són iguals. Alguns fan que de forma immediata augmenti el sucre en sang (els refrescs, els sucs, els cereals refinats i la pastisseria industrial) i d’altres l’apugen més tardanament i de manera controlada (el llegum, les verdures, el pa integral o moreno i la majoria de la fruita).

L’epidèmia de diabetis i d’obesitat al món occidental s’atribueix a l’increment del consum d’aliments del primer grup: sucres i farines refinades, els quals són aliments rics en midó, que, a més, són pobres en fibra i sovint es troben en productes processats rics en greix i sal (galetes, pastisseria, xips i altres aperitius de bossa).

Aquests fets suggereixen fer una dieta que, en lloc de comptar les calories, exclogui els aliments que apugen molt el sucre, cosa que pot ser útil per aprimar-se.

Aquest tipus de dietes requereix, en alguna de les fases, eliminar aliments bàsics per l’elevat índex glucèmic que contenen (superior a 35), com ara el pa, la pasta, les patates o l’arròs, i fins i tot algunes fruites i hortalisses que, en racions adequades, s’inclourien en els patrons d’alimentació saludables.

Hi ha taules que classifiquen els aliments segons l’índex glucèmic (IG) . Per perdre pes cal excloure els aliments que tenguin un IG superior a 35. Això requereix modificar la nostra forma de menjar i a vegades és difícil de mantenir.

DISSOCIADES

Aquestes dietes corresponen a una família que té com a base comuna la restricció dels hidrats de carboni (principalment, els d’índex glucèmic alt) i l’augment proporcional de proteïnes i greixos.

En general són dietes hiperproteiques i riques en greixos d’origen animal. La dràstica eliminació d’aliments rics en hidrats de carboni genera canvis metabòlics que ocasionen la pèrdua d’aigua corporal i de massa muscular, per això sembla que són efectives per perdre pes. Tot i això, no ho són ni per perdre pes ni per mantenir-lo.

A més, aquest tipus de dietes no estan lliures d’efectes secundaris, no s’ha demostrat que siguin segures, tenen un efecte rebot molt important, són cares i no faciliten l’aprenentatge d’una forma saludable de menjar. Per tant, es desaconsellen, així com les altres dietes miracle. L’evidència científica no sosté l’efectivitat de dietes dissociades per aprimar-se.